Páginas vistas en total

miércoles, 26 de junio de 2013

La Ronda dels Cims. La Ronda dels somnis.


Bones tardes amics meus tots!
La Ronda dels cims, que dir... no es una cursa de paraules sino de numeros, no es una cursa de fets sino d'emocions. Per tan es molt dificill d'explicar.

Divendres 7 del mati a Ordino, punt de sortida d'una de les curses mes dures d'Europa, per davan fins a 62 hores per acabarla. Se que sera dur, pero no m'esperava tan!!



 Neu, pluja i fred. Va ser el coctel de tota la tarda. Refugi del Pla del Estany.

Comencem a enfilar pel coll d'Ordino despres d'una emotiva arrancada on m'he trobat coneguts que animaven moltissim! El ritme es suau i constant, pero pasen  km's i metros de desnivell i el primer avituallament no arriba.... fins passat el km 20!


Lo mes dur per mi van ser desnivells molt verticals, com ara la pujada al pic de la Capa

Cada cop mes abrigat i ja amb els pals montats vaig fent cami fins al migdia, on arribo a LLorts a dinar, pel meu gust els avituallament eren perfectes i sobretot el tracte dels voluntaris, realment bonissim, on et sentaves i et portaven tot lo que vulguessis! Aqui cuiden molt al corredor.



Fotos duran la cursa

Les cames i el cos funcionaven molt be, pero el ritme cada cop ere mes baix, a mitja tarda es va ficar a ploure i arriban a Pal ens van neutralitzar la cursa. Sort que porto roba per canviarme perque sino hagues quedat cubito. El meu cap esta molt cansat, i veig que no podre, aixo es molt dur, i no porto casi res de cursa.



Mai porto els pals a sobre, pero aqui imprescindibles, al igual que material termic i menjar.

Sortin de Pal, amb un company Japones, ens toca afrontar mil metres de pujada fins al pic de la Capa. La pujada es lenta i pesada i sobretot vertical, pero a d'alt ens trobem la sorpresa del amic de la gaita!



La baixada tota enfangada i ja entran de nit per arribar al coll de la botella, faig un resum del que porto. 52km, 3910 m + i 3309m - duran 14h 37'. Encara estic unes 5 hores per sobre del tall, pero no em veig capaç de poder acabar aquesta cursa.
Aqui es on tinc un remordiment, perque no ho vaig donar tot, vaig preferir deixar-ho alla on encara tenia cames i no vaig superar el baixon psicologic.

La Ronda encara em va molt gran, es la veritat, pero no la donc per impossible, espero conquerirla aviat!

Aquest mes de Juliol es presenta mogudet!!!! Agur!!!





1 comentario:

  1. Una retirada a temps es una victòria, no?

    Ànims i l'any que ve més i millor!

    Salut!

    ResponderEliminar