Páginas vistas en total

miércoles, 5 de septiembre de 2012

La Sierre-Zinal.

Hola amics! ja amb possessio de fotos i mes proves em veig capaç de fer la cronica de l'ultima cursa que he corregut. Es tracta de la mitica Sierre Zinal als Alps Suissos. Prova del calendari de les Skyrunner world series.
Aprofitant els meus contactes a Suissa, el Joan i la Julia, he de dir que sense ells no hagues sigut possible, moltissimes gracies per tot, em planto a Orbe un divendres tarda per desplassar-nos el dissabte a la localitat de Sierre. Paradis pels amants de la montanya en mig dels alps Suissos, redejat de 5 4000 mils.

Foto feta des del hotel a Gran Montagne, on la montanya de davant es la que es puja per obrir-se a la vall dels 5 4000mils. Des d'aqui no sembla que pugi gaire, o aixo es lo que pensava.

Ja amb el dorsal i tot preparat toca fer una mica de turisme, sopar i dormir. Dema a les 9 toca correr.

Diumenge, sensacions super bones, genial! El Joan s'hem raje pero correra la baixada amb mi, aixi que m'espera a la meitat de la cursa en que nomes puja una mica. Perfecte.



Arribo a la sortida, de frente veig una noia, la reconec, Lizzy Hawker, guanyadora 4 vegades de la Utmb, aquet any tambe la guanyada per tant 5 vegades. M'emociono i nervis, estic amb la elit, bueno tranqui nen. Vaig a canviar-me, trotar una mica i hem trovo tota la seleccio catalana per alla, com que ningu els moleste, aqui tots son de parla francesa-anglesa, m'atreveixo a anar a saludarlos, Tofol, Just, la Picas, la Miro... Despres de la cursa vaig tenir el plaer de parlar mes pausadament amb ells.

Vanga al lio!

Sortim uns mil corredors, la caminata popular ha sortit a les 5 del mati, una mica de carretera i al entrar al sender lo que passa sempre, tots parats. D'aquet tema hem podriem fer un debat, jo sempre surto de la meitat endarrera perque al anar adelantant em vaig creixen, pero sempre hem toca anar parat, si surto de la meitat endavant m'enfonso perque tothom m'adelanta i pujo el ritme cosa que fa que estigui reventat de seguida.
Seguim, els primers 7km pujem vora 1700m, vamos una reventada de bessons, al arribar a d'alt se que planeja mes, avituallament i arranco a correr, veig a Mireia Miro parlan amb "picoleto Hernando" hauran abandonat penso, cinc passos i paro. Tinc els musculs com una pedra, uff! un parell de copets i arrancada progressiva que aixo fa mal! poc a poc guanyo velocitat, i encara puc baixar de les 5 hores, que es l'objectiu.

Arribo a l'equador de la cursa, 2h 45', nomes queden pujar 500m i la resta sera correr i gaudir. Alla m'espera el Joan i la Julia, per tant sera mes divertit perque tindre algu amb qui parlar i deixar de dir Oui  com un tontet.


Ja feta la ultima pujada, ens queden 10km per acabar, alla m'arriba un punt clau, l'ultim gel del avituallament no em va baixar be, amb algo de mal de panxa i una mica atabalat, li dic al Joan que hem deixi tirar endavant. Es una sensacio que ja havia tingut alguna altra vegada, de que troban-me malament mentre una rabia que fa que em posi a correr per sobre del meu ritme habitual i al ser baixada una mica descontroladament.
D'aquesta manera vaig abançar molt fins casi a la meta, un cop entrat a Zinal tot va canviar.


Molta gent animant, nens que et donen la ma, musica i sobretot veure la meta i amb un temps de 4h 52' o sigui, objectiu cumplert! Si ja se que Marco De Gasperi va guanyar amb 2h 40', pero no crec que arribes a meta tan feliç com jo! A mes jo vaig tenir hostesa a l'entrega de la medalla!





















I aqui acava la Sierre Zinal! Pero no el dia! Proxima parada Chamonix!


1 comentario: