Páginas vistas en total

jueves, 4 de octubre de 2012

Cavalls del Vent.

Hola amics! us explicare una mica com anat un dels objectius de la temporada, la 4a prova de la copa del mon de llarga distancia, la Cavalls del vent. (i de la pluja, neu, boira i fred).

A falta d'una setmana, quedo amb el Xavi, Segu i Molina per fer la segona tirada pel parc natural del Cadi Moixero, pero al arribar a casa em fa tan mal el coll que no puc ni tragar saliva. Vaja m'he de ficar malalt a una setmana de la cursa. M'ha mare em va donar unes pastilles pel coll i jo per l'altre costat li anava foten tantos al xarop de la tos. En comptes de millorar vaig empitjorar encara mes. Va hi hem surt una urticaria amb unes ronxes vermelles que amb els dies em van anar baixan a les mans i als peus, vamos una alergia.
A tres dies de la cursa i a urgencies a que hem desinflesin a base de sueros de cortisona.
A la tarda ja vaig renunciar a correr la cursa, i vaig ficar el meu dorsal al millor postor.

Falten dos dies per la cursa, massa aviat, ningu el vol. Jo, en aquells dos dies per la Seu vaig millorar notablement i com que el Molina estava de vacances, ens vem dedicar a preparar la cursa, que si el material,  que si els entrenos, que si el menjar, que si els temps de pas.... monotema.

Total que sense voler em vaig adonar que estava planifican la meva propia cursa, que sapiguen que estan limitat fisicament, moralment estava motivadissim. Aixi que assumin tota la responsabilitat i que, com diu el meu pare, ja soc grandet el divendres em vaig presentar a Baga a retirar el meu dorsal.


Dissabte al mati, plaça major de Baga. Sona una de les meves cançons preferides, Bso del ultimo mohicano, la plaça a reventar de gent. A davan tothom fa fotos, Kilian, Kupricka, Castanyer, Jones, Jessed, Picas, Frost, Frosberg... A darrere tothom es desitja sort, Segu, Molina, Pubill, els andorrans Paco, germans Torner i Silla.
Si, Silla. Ja descarregat de la pressio, nomes estar al punt de sortida per mi es un logro. M'atabala molt el temps. Porto molta roba termica per parar el fred, pero se que no porto una bona proteccio per la pluja  i moll tindre fred.

Pistoletasso, euforia i nomes deixar Baga comença la pujada cap al refugi del rebost i del niu del Aguila. La pluja nomes dona un quart d'hora de treva. El ritme es lent perque el sender es estret hi ha molta gent. A mi ja hem va be. A les 2 hores de cursa ja per sobre dels 2000m començo a patir fred, vaig moll i fa molt vent. Al arribar al control, han abilitat una sala per refugiar de la pluja i del fred, nomes entrar m'impacta molt veure gent abrigada amb mantes termiques, en un minut o entenc. En un minut vaig quedar gelat! Com que no hi ha res calent decideixo marxar cap aball de seguida per arribar el mes aviat possible al refugi del Serrat de les esposes.

Porto dos hores baixan i se que hem queda poc per arribar al refugi. Per sort meva em conec molt be el recorregut de la cursa. El terreny es converteix en impracticable, tots es fang, que fa que patinis molt i que vagis lent a tot arreu. Llavors arribo a l'ultima gran baixada abans del control. Quin festival de caigudes! Al que jo tambe i colaboro!

Avituallament rapid i cap a fora! el fred segueix present i se que en una horeta em plantare al control 4, al refugi de Cortals del Ingla. Aquesta hora la comparteixo amb un altre corredor jove, que m'explica les seves ultres pel pais Basc pero que mai amb un temporal com el d'avui.

Ja a Cortals, menjo i bec tot lo que puc, porto una mica mes de 6 hores i la part que ve ara fins a Prats d'Aguilo sera dura. Aquesta part la divideixo en tres, la primera es una pujada pel bosc, en que el terreny es fa molt pesat al haver de menjar molt fang, la segona part es mes pedregosa, ja que es l'entrada a Cadi. Aqui vaig tenir una "pajara" al pujar, vaig tenir que parar a menjar algo perque l'esforç o requeria. I la tercera es la baixada de Cadi fins al refugi, on va ser un altre festival de caigudes!.

Bueno, ja estic a la meitat de la cursa, porto unes 10 hores fetes i uns 45km correguts, deixan apart el tema fred, estic be, estic molt content de fins on he arribat. A Prats tinc una bossa que he deixat. L'agafo i vaig a canviar-me.
Aqui, on tots podeu interpretar que es una millora per mi, es on es va acabar la cursa, vaig tardar mes de 30 minuts en canviarme. Podeu imaginar que el refugi estava a reventar de gent, la majoria abandonaba. Treurem la roba que portava es va convertir en un repte, intentar ficarme la roba seca sense embrutar-la de fang impossible, i tot aixo va comportar que de passar a estar fred a estar encara mes fred.

Entrego la bossa, menjo un bon plat de macarrons i surto a conquerir el mon! Una conquesta de 20 minuts aproximats, aixo es lo que va durar. Ja vaig sortir de nit del refugi, i em van dir que a d'alt del pas de Gossolans estava nevant. Estava fred, gelat, pero vaig pensar que deseguida entraria en calor, no va ser aixi.

Encara no havia sortit del bosc per entrar a la tartera que el Cadi em va venir a saludar. Dins d'una boira i plugim em va enviar una ventisca i neu que tallava la pell. Aixi hem va dir hola! I em va recordar que fara uns 6 anys hem va fer perdre envian-me als peatges del tunel, que l'any passat em va fer passar una nit al ras tapat amb una motxila i que fa uns mesos em va deixar penjat en un balco on no van venir els bombers de miracle.

Ell em va avisar, el Cadi em va dir aquet cop encara no, es la nostra relacio, ell es el gran porter de discoteca que em va dien encara no tens l'edat per entrar. Aquet cop li vaig fer cas, i m'hen vaig tornar endarrera i realment content de fins on havia arribat.

Ficha del corredor
Francesc Silla Martinez
Posición: 9999
Dorsal: 891
Categoría: M
(Clt): 9999
Tiempo total
Rebost
01:51:50
Niu d'Àliga
03:33:12
Serrat
06:29:41
Cortals
--
Prat d'Aguiló
10:47:09
Estasen
Gresolet
--

St. Jordi


Tots sabem la trajedia que va comportar la cavalls del vent aquet any, la companya Teresa va perdre la vida,
s'esta debaten molt de fins quin punt  s'ha de parar una cursa, si l'organitzacio la para o si es para un. Puc
entendre els dos costats. Aixi que intentem mirar de fer-ho d'una manera constructiva. Descansa en pau Companya.



2 comentarios:

  1. Tot i no acabar, Felicitats Frank!!
    No havia de ser fàcil
    Tothom comptant que no hi corries...

    ResponderEliminar
  2. Hei, molt be! les condicions eren extremes, jo hagues fet el mateix... tot i que potser ja m'hagues quedat a la primera pujada! sou unes besties humanes pero
    Quan tornem a ushuaia? ;)

    ResponderEliminar