Cursa de la Vall del Congost. Per deixar de pensar i començar a actuar.

Hola a tothom.
Avui estic serio, no estic gaire d'humor. Despres del meu abandonament a la Vall del Congost, pels motius que molts ja sabeu i si no us els podeu imaginar, no aconsegueixo recuperar-me ni animicament ni fisicament.
Fisicament ja he ficat solucio, m'he ficat en mans d'una doctora esportiva per solucionar els meus problemes de panxa.
Animicament pfff... No tinc gens ni mica de ganes d'anar a correr per enlloc. Ara que tinc tot el temps del mon. (aquesta frase m'esta matan).

Un dels pensaments que tenia a la cursa de la Vall del Congost es que no tenia gens de merit el que estava fent. Que dilluns descansaria perque no tenia res a fotre, que dimarts igual, dimecres...
On vull arribar es que abans em sentia menys presionat perque anar a correr ere el meu escapament de la vida, ara mateix sense feina, anar a correr cada dia es com haver d'anar a treballar. I tot lo que es obligat a la llarga o acabes aborrin.
Un altre factor que he canviat es la preocupacio davant les curses, quan vaig començar ni em mirava el recorregut, ni el temps, ni el material ni res. Ere tot com una aposta ridicula de qui es mes home...a que no pujes St Quiri, a que no corres una marato... anaves, paties com mai, o acabes i punt. Ni voler saber el temps que has fet, ni les pulsacions ni res de res.

Aquet dissabte a Aiguafreda, a dos minuts de la sortida encara no sabia com vestir, per si plovia i feia fred agafar l'impermeable, pero si fa sol em morire de calor, que si el terreny esta fangos bambes amb mes taco, que sino les altres bambes per no patinar tan a les pedres, cinturo amb un botellin o camelback, agofo els guants o els manguitos... Acabo d'aconseguir complicar l'esport mes simple del mon!

Explicacions, opinions.... TOT SON EXCUSES!
Aixi que deixo de plorar i mirem d'arreglar tot aixo!

Us deixo unes fotos:

                    Fent carrega d'hidrats la nit abans, cadascu a la seva manera!

A la sortida, el Segu va ser el dominador del grup, per davan de Xavi H, que va fer les mateixes parades tecniques que un servidor, a darrera Xavi P, al que agraeixo la seva ajuda en els pitjors moments.

Apunt d'enfilar cap amunt a la primera pujada, ben abrigat i amb la gorra de Carros.

L'altre mega crack del grup, l'Albert que esta demanan mes desnivell i mes quilometres.

Afegir que la Marato de la Vall del congost es una de les millors curses que he vist a nivell de recorregut i d'organitzacio. Realment molt dura, i espero tornari l'any que ve.

Proxima estacio: Montserrat Sky running.

Agur!!!