Recuperacio animica! St Quiri 2012.

Amistats! Despres d'una setmana de la tranvulcania, s´havien d'aixecar els anims. Ho he fet de dos maneres: la fisica corren l'Escanyabocs i la psicologica, me tornat a inscriure a la Transvulcania del 2013.

A diferencia del any passat, nomes vaig correr el dissabte, no estava preparat per fer la pedalada i acabar l'Escanyabocs de ferro. Aixi que amb un Triraid tranquilet, estava centrat en la Vertical St Quiri. L'objectiu principal sempre ha sigut millorar el temps del any anterior, pero aquet any volia baixar de l'hora.

Haviam, es una cursa vertical, massa curta pel meu gust pero tot es pujada, per tant es contraresta. Estic millor que l'any passat i apart l'he fet ja tres vegades. Conec el recorregut d'altres sortides que he fet. Per tant on tens el problema? Enlloc. Doncs pistoletaso i cap amun!
La primera pujada hi ha massa gent! no hi ha ritme i tot es basa en canvis de ritme fora del sender per adelantar al de davant, alhora poden ser jo un tap. Cap a la meitat, amb la cursa ja estirada, puc agafar un ritme i amb el rellotge al meu favor.

Seguixo cap amun tan fort com puc, i al anar adelantant a la gent et vas creixent. Ja veig l'ermita, queda poc, ultim gran esforç i campana!
Agafo aire, uff, quins esbufecs! saludo la gent! vaig baixan, hosti el crono! 1h 0' 05''! no pot ser! quanta estona porto aqui? no pot ser! he tingut que baixar de l'hora! total tocara esperar l'oficial!
A la nit toca orientacio nocturna passada per aigua, m'apunto amb el Fran i el Manel, per fer-la menos dolorosa, on es converteix en un fart de riure. Aixi fican punt i final al Escanyabocs del 2012.

Ahir a la nit miran el Facebook, veig una noticia de l'Organitzacio de la Transvulcania. A las 12 de la noche abrimos inscripciones. Com?? Son les 12:05! rapid a fer l'inscripcio! tinc una oportunitat de venjança! inscripcio feta! hosti, increible, despres de lo que ha passat a Cavalls del vent, pensava que passaria lo mateix a la Transvulcania. O sigui que seria per sorteig. De cop torno a veure tot el projecte factible. Tinc moltes ganes ja que arribi el dia 2 per anar a Coll de Nargo i afrontar aquets 99km!

PD: 59' 26". O yeah!!!

Transvulcania 2012. Correr o morir.

Bones tardes amics meus tots. No se ben be com començar aquesta entrada, ja que l'unic que tinc al cap es el desenllaç d'aquesta cursa i tot lo que m'esta comportan. Crec que lo mes facil es fer-ho des del principi.
L'idea de correr la Transvulcania ve del octubre del any passat, de seguida ens vam inscriure i agafar vols i apartaments. Seriem Gerard, Segu i Molina. I la Transvu en aquells moments era verge per dir-ho d'una manera, no formava part de la copa del mon, i no estava anunciada la presencia dels millors corredors del mon.

D'aqui ja pasem al dijous 10, on ja em volat i instalat al apartament, tots menys Molina que ha tingut un problema amb la maleta. Visita per l'illa de la Palma, que realment es maca i espectacular.

El divendres anem a retirar els dorsals i assistir a la xarrada, on veurem els millors explican les seves experiencies.

Uxue, Monica, Seb, Iker, Kilian i Nuria, mes quilometros en aquestes cames que qualsevol cotxe.

Ja amb els dorsals i tot apunt, nomes queda anar a dormir i sort pel dissabte.

Dissabte al mati agafem l'autobus de l'organitzacio direccio a la sortida, tot son nervis, fa molt vent, i fred. Alla ens trobem amb gent de la Seu, l'Albert i la Loli, una corredora d'Andorra. Quines ganes de sortir ja!

Sortida i vamos! tots criden!, tots estan  euforics!, tots riuen! i jo em caic a terra... una noia es creua, per no menjarmela la miro, pero es de nit i clar, no controles els peus i pam de morros a terra. Tots m'aixequen menys els meus que ja estan tiran amun i fora el sender! quins companys... bueno, seguim amun! pero ja no es lo mateix, tots son males sensacions. No podia començar pitjor!
Vaig tiran amun, deu meu quines pujades! Finalment arribo al Refugi del Pilar, on acaben els de la mitja, arribo amb l'Albert. Quina gentada! i de cop marejada al canto. M'he de sentar per on puc i menjar lo que pugui entrar. Segueixo cap amun, tinc 10km de pista forestal i no puc correr, cada cop que o intento la panxa m'apreta, torne el fantasma de la marato de Bcn, i de la HTBCN, aquet cop sabia que no acababa, pero intentaria lluitar fins al final.

Arribo al control del Reventon, quina casualitat de nom, tal com arribo... M'assento una estona, porto 6 hores i estic encara una hora per sobre del temps de l'organitzacio. Torno a la carga, tinc 1000m de pujada i  tinc l'esperança de recuperarme. Pujo fort, fins i tot torno a adelantar a la gent! qui sap, potser em recupero, pero a tocar del control de las nieves, patapam, em baixa tot, i algo nou, em puja tot! començo a vomitar aigua amb regust a Powerbar! a lo llarg de la meva vida he vomitat moltes coses, pero aigua??? he de buscar una sombra i esperar, haver que hi ha. Mai m'havia trobat tan malament, quan em donc compte ja ni veia be, estava ploran a llagrima viva i les lents a saber on estaven. He d'abandonar, ha arribat el dia.

Despres de plegar, mentres em porten a los Llanos, comences a donar voltes al cap, sobre la planificacio  de la resta del any. Se que tinc un problema a la panxa, ja son tres curses que hem pase el mateix. Tinc ganes de deixar-ho. Aquet any que tinc bones cames! Realment es mes dur abandonar que fer la cursa sensera!
Buscan la part positiva em quedo amb aquesta ultima frase, dia 2 Ultra de Coll de Nargo, vull acabar-la, sera menys doloros que abandonar-la.

Half Ultra Trail Barcelona

Bones tardes amics meus tots! Per fi ha començat la temporada de curses ultres de la temporada.
La primera cursa es la UTBCN. Cursa que significa diferents coses, la primera i mes important es saber com  estic fisicament, si realment puc tenir algun problema al genoll o algun problema afegit. La segona es una posta apunt per la Transvulcania, la cursa mes important del any. I la tercera i final doncs que em suposen els dos primers punts per aconseguir la UTMB.

Tot comença el divendres passat, on ens trobem a Sitges amb el Molina i Gerard per escoltar la xarrada sobre la cursa. Ens convoquen al Hotel Estela, molt luxe i res mes. Pero amb bones vibracions;

Escoltem la xarrada i cap a Roda de Bara a passar la nit al quartel general del Gerard, sopar i dormir rapid, dissabte toca matinar.

7 del mati, uns 400 corredors entre la Half i la Ultra, tot esta apun, ganes inmences de sortir, alla estem el trio lalala un altre cop al pie del canyon.

Donen la sortida, 5 metros i ja estem parats!! jaja clar la tipica volta pel poble per saludar a la gent, moment en que em trobo el Josep Antoni, un company que vaig coneixer a la Circular d'Oliana, ens desitjem sort i comença a tirar amun, quin crack, aquet cada setmana no para.
Les ganes em poden i intento seguir al Molina i Gerard, un ritme altissim! que se que no esta al meu abast tot i aixi els puc aguantar fins casi el segon control, a partir d'alla els deixo, estan a un altre nivell.

El dia es bo per correr una ultra, no pica el sol, fa caloreta, potser el vent es fa pesat en algun tram. I el parc del Garraf, nose, no puc dir que m'agrades molt, molta roca calcaria amb arbustos, es va fer bastant pesat.

Em quedo sol ja al quilometre 15 mes o menys, i vaig fen cami, les sensacions segueixen sent bones, pujan els petits desnivells i baixan tranquil saben que queda molt per fer. Aixi arribo al habituallament gran de la carrera, a Begues.
La sorpresa alla es que em trobo al Gerard, que ha tingut problemes de rampes i ha baixat el ritme, a mes s'ha trobat un amic d'Andorra el Sergi i han anat fent cami.

Aixi que menjo algo rapid i segueixo amb ells, anem tiran el Gerard, el Sergi i el Paco, la veu de la sabiduria, un amic del Sergi, d'aquelles persones que et poden salvar de qualsevol imprevist ja que sempre va molt ben equipat! Desgraciadament per  mi comencen els problemes, començo a sentir tremolors a la panxa i m'he de parar. Estic desidratat! tinc la panxa destroçada tot just a una mica menys de la meitat de la cursa i on ve la part rapida de pista forestal. No puc trotar, nomes em permet caminar, quin desastre, pero la he d'acabar.
A falta d'uns 20 km, conec al Marc, un noi de Granollers que venia de fer els Matxos la setmana passada o sigui tot un valent! i  gracies a ell per anar-me esperan i anar fent cami la cosa va ser menys dolorosa.

Mentrestant, el cap de files del grup entrava a meta a lo John Rambo, quedan en 19a posicio! Que gran que ets Toni.

Aprop de les 8 de la nit arribava a meta amb el Marc, feina feta! al meu rellotge marcaven 12h 45' de cursa,  12h 52' al crono de l'organitzacio, estavem contentissims! i que bo vaig trobar el brou amb la feina feta.
Tot va anar be tant pel trio lalala, i tambe pels companys de fatiga, que segurament tornarem a coincidir en alguna d'aquestes.

D'aqui dos setmanes la Transvulcania, per sort he recuperat molt be, i podre estar alla acompanyat dels meus amics i dels millors corredors de Trail de tot el mon. Es lo gran que te aquet esport. M'esperen el Segu, el Kilian, el Gerard, el Kupricka, el Molina, el Carrera.... jajaja i jo!

Salut i cames!