Vistas de página en total

martes, 30 de julio de 2013

Juliol. Poker de curses.

Bones tardes amics meus tots!
Aquest mes de juliol s'han repartit els quilometres i el desnivell en 4 curses en comptes de fer-los tots seguits.
4 grans curses per aixo, cada una amb una particularitat diferent i amb diferents ritmes.  La nota ficada per mi mateix en aquestes 4 es d'excel.lent!!

Dia 7, Bescaran Trail Running.

Diumenge ben d'hora ben d'hora, toca anar a correr a Bescaran, despres del "entreno d'Andorra" crec que estic capacitat per afrontar en condicions aquesta dura cursa, pero dissabte nit decideixo sense voler ferla mes epica. Vamos que la empalmo amb la festa major d'Adrall.
Mala idea...

Amb la gent del club on cada dia estan mes forts! El Xavi va fer 2n!

La cursa va ser una mitja marato amb uns 1700m positius, per una altura maxima de 2500m coronan el Monturull, on les vistes impresionants de la comarca i del pais del costat van ser espectaculars.

Davant del meu estat d'insomni val mes que comenci tranquil, bastanta part de la cursa la conec del any passat i aixo ajuda bastant, pero desconec la pujada i reservo bastant, tinc dubtes de fins a on puc arribar. Un cop a d'alt, em trobo molt be, i puc afrontar la baixada en condicions i com m'agrada.

Un cop a Bescaran sorpres pel resultat, toca anar a dinar amb tota la tropa llodrigona, pero ara si que estic out del tot.

 
Aquest any la cursa s'ha pogut correr integra, per mi es una cursa diferent a tot lo que tenim a la comarca, es una Skyrace en tota regla, del nivell de curses de copa Espanya o fins i tot copa del Mon. Felicitats Bescaran!.


Dia13, Cadi Trail.

L'edicio 0 de la Cadi Trail es va organitzar en un temps record i  no entrava en el meu calendari, pero mai li pots dir que no a una cursa montada al teu poble, en que el recorregut es el lloc d'entreno, feta per uns amics i un club del qual tambe soc soci.
Donan prioritat a la cursa de les Dolomites de la setmana següent, la ultra em va semblar excessiva, per tant aniria a competir a la Marato que em desgastaria menys.
Aixi que disfrutan de la cursa sense badar pels talls, pujem a d'alt de Cadi pel costat del Bosc Bentanachs i baixem pel costat del barranc de la trava.



Marcan-me un ritme i uns objectius de temps que son superats ampliament fent que acabi molt content.


Corren lo mes rapid possible en les zones planes del recorregut.

Felicitar a la gent de la UEU, i als voluntaris per les hores i la feina feta.


Dia 21, Dolomites Skyrace.

Una de les grans! Una classica del campionat del mon aquest cop convertida en campionat d'Europa. Si afegim que el viatge, estancia i companyia a sigut excel.lent tenim un viatge de 10.

Sortim de la Seu l'Albert Segu, el Toni Molina (ampliament conegut en aquest bloq) i un servidor. Arribem dijous al vespre a Canazei, just per informar-nos del Kilomentre Vertical que volem veure divendres, sopar i anar a dormir, ja que esta tapat i fa fred.

Matinem divendres, sortim de la furgo i... s'ens cau la baba, lo que ens va tapar la boira ahir a la nit avui son montanyes perfectes. Anem cap a la sortida del KV i comencem a tirar cap amunt. Quin desnivell! ens ho prenem en broma perque aquestes pujades del 50% (1000m en 2'1km) son durissimes. (esa subida es un poco Stramboliko!).
Veiem passar la crem de la crem i animem al maxim! Quines besties! i Kilian fot "l'hachasso" final i s'emporte la victoria. Al final podem baixar amb tots els grans d'aquest esport on ja no ens separarem d'ells casi en tot el cap de setmana. Com diu un company que li apasiona aquest esport, coses del desti...


 Gran record que m'emporto i sobretot la grata sorpresa de poder compartir moments amb l'elit, grans corredors, millors persones.

Dissabte fem un reconeixement de la ruta, que hem servira un munt pel diumenge i un plus mes de motivacio al poder fer-ho amb els bons. La veritat es que aquestes montanyes em van deixar boca badat. S'ha de tornar!

Diumenge! Dia de la cursa! 21km 1600m+, altura maxima per sobre dels 3150m.

                             
                                      A la sortida, amb unes ganes terribles!   

Tenin una petita experiencia en curses de montanya, aquesta s'emporta la palma de com vaig poder afrontarla i correrla. Des del primer metro fins l'ultim, el nivell de concentracio que em va comportar va ser desconegut per mi. Els talls de temps per no quedarse fora eren per no adormir-se.


Coronan el Pordoi, en 1h44', 6' per sota del tall, aquet ere el principal repte.

No podia badar, no podia perdre temps. LLavors, es una cursa dura? no se contestar la pregunta, em vaig cansar tan pujan com baixan, fins i tot els trams amb tobogants de neu havies de vigilar no emportarte algu per davan.


Arriban al Piz Boe, 3200m d'altura i ficat a correr per començar a baixar, jo? a lo meu


Descens molt tecnic amb neu, pedres, herba i finalment asfalt, pero sempre miran el terra perque els barrancs no perdonen.


Arriban a meta, contentissim per haver acabat i pel temps realitzat. Emocions que feia dies que no sentia per un gran esforç.

Dilluns i dimarts els vem passar per Courmayeur i Chamonix on vem acabar de destroçar les articulacions pels maravellosos senders dels Alps. Espero tornar aviat!!!!

Dia 27, Catllaras Trail.

Primera edicio de la cursa amb sortida a la pobla de l'Illet al Bergueda. Em vaig apuntar a aquesta cursa a mitjans de mes perque l'idea d'acabar el juliol corren aconseguin un Poker de curses matreia molt.
Divendres pero, estava molt cansat de cames i amb alguna punxada als isquios. Estan en un estat de forma tan dolç i desconegut per mi, (sobretot per haver solucionat els temes de panxa) vaig decidir tirar endavan.

Aixi que dissabte a les 7 juntament amb el Xavi Pubill i el Toni estem d'avant de la sortida de la cursa de 30km, l'Albert ha sortit abans a correr la de 55km, (un aperitiu per a ell).


Tenin 2000m positius el desnivell no es molt pronunciat fent que la cursa sigui molt rapida fins mes enlla de la meitat, el ritme es bo i les cames responen de maravella. Vem tenir trams de fang on havies de tenir les bambes ben lligades perque es quedaven clavades. Una anecdota a resaltar va ser que em va volar el dorsal.


Aqui afrontan l'ultima pujada mes dreta al final, amb els dos companys que vaig tenir el plaer de compartir km.

La cursa t'ofereix paissatges diferents de montanyes com el Pedraforca i el Cadi, i en general de la Serra del Catllaras on al temps de la brama dels cervols ha de resonar fort per aquets balcons que te.

La baixada ja mes tocat de tot el tute del mes va ser mes lenta de lo normal i arriban a la pobla en una mica mes de 4h vaig concluir aquest petit pero gratifican repte!






Bona parrafada he escrit avui! Espero que agradi tan com jo he corregut aquestes curses!

PD: Aixo es impossible m'agrada massa!