Vistas de página en total

miércoles, 22 de febrero de 2012

Puerto Natales

Bones tardes amics meus tots! Toca parlar de Puerto Natales, dins dels plans inicials, aquet ere un poble que volia passar bastant temps, pero donades les circumstancies i al enterar-me de la situacio del parc Nacional, (que estava la meitat cremat), nomes vaig estar de pasada.
 El Milodon, la mascota del poble, un simbol patagonic que habitaba a les coves.

Puerto natales viu de la pesca i del turisme, i el clima que te es fred durant tot l'any, vaig trobar curios el gran canvi de clima que hi ha en nomes 200 km del Calafate a Puerto Natales.
 Los cuernos del Payme de fons, un barquito persquer i floretes!

Es passe d'un bon sol amb vent, a molt tapat amb vent fred.
Com aguantar una cresta de pentinat sense un fixador? amb vent! i no m'acabo de llevar!

Una mica de reflexio: Dema marxo a Punta Arenas, passare dos dies i agafare l'avio per tornar cap a casa. No es que no us trobi a faltar i que em mori de ganes de començar a correr les curses d'aquet estiu, de tornar a la feina gens ni mica... pero em quedaria mes temps per aqui, molt mes temps. Clar, es molt facil estar de vacances fent lo que t'agrada! Pero no es pot viure sols del aire! llastima... Haviat a casa.

Km van Frank! 

jueves, 16 de febrero de 2012

Parque Nacional Torres del Payne.

Hola familia! Quan un busca informacio de la Patagonia, una de les primeres imatges que li apareixen son les espectaculars Torres del Payne. Per tant era una de les visites obligades i mes desitjades.
                         Les famoses Torres del Payne. Apostuflants!

Normalment quan es te una expectativa molt gran d'algo, acostuma a ser decepcionan. Be doncs, aquesta norma no s'estava complin fins ara, pero va arribar. La decepcio no va ser pel lloc sino per les situacions que es van donar. La primera i mes important, va ser que un mes abans i va haver un incendi al parc, aixo va fer que em trobes nomes un 50% obert i amb un circuit en forma de U que o limitava tot.
El segon condicionan va ser el temps, em vaig trobar amb pluja i bastant fred, aixo va fer que em tires moltes hores tancat a la tenda.
                 Aburrit a la tenda! Sort que vaig emportarme bona roba per abrigar-me!

Aixi que, fican en practica les coses apreses, al mal temps bona cara! m'equipo be i surto a correr per aquet lloc paradisiac per mi. Primera i obligada parada el mirador de les Torres.
El meu inseparable paravent i jo, al peu de les Torres del Paine! Missio complida!

Donada la meva limitacio, busco alternatives per fer sortides pel parc, aqui hi han molts llacs que tenen el seu encant encara que no estiguin molt elevats, en aquets almenys un es pot remollar una mica.
 Els peus en remull! Ondia! de tant correr i caminar me quedat sense dits!


Doncs despres de 4 dies rodan pel parc, em sento bastant brut i desitjo tornar cap a la civilitzacio, tambe vull saber que ha fet el Barça contra el Madrid! Aixi que cap a Puerto Natales!

F14

sábado, 11 de febrero de 2012

Fitz Roy i Cerro Torre.

El Chalten es un poble que esta a una altura de 400 metros del mar. Es molt baix realment per considerar-se alta montanya. Aqui al pirineu catala per exemple, lo mes alt es la Pica d'Estats 3106m, i per pujar la Pica si la fas pel costat d'Alins ja surts ben be per sobre de 1200m, (no o se exactament), pero si se que tardes una bona estona per poder veure el cim de la Pica. On vull anar a parar? doncs que el Pic del Fitz Roy amb 3500m, es pot veure des del poble mateix del Chalten! i aixo impresiona molt!

Vista des del poble del glacial Solo a l'esquerra seguit del Cerro Torre y el Fitz Roy a la dreta, no ho sembla pero hi han 3100 metres de diferencia.

Una de les grans excursions es anar al peu de Fitz Roy a visitar la laguna de los tres. Y una altra gran excursio es visitar el glacial de sota del Fitz.
El peu de Fitz Roy a l'esquerra i a la dreta a baix es pot veure el final del glacial que surt de la montanya.

Ajuntar les dos excursions seria una cosa llarga, pero sortir a les 3 de la tarda no era molt apropiat em van dir, pero un pensa: estic de vacances, no penso matinar i a mes, aqui es fa de nit a les 12 i surt el sol a les 4, per tant no tinc tantes hores de nit! i tambe he corregut ja de nit! per tant, agafo el meu inseparable paravent, (us heu fixat la quantitat de fotos que tinc amb el paravent!, mes que amb la meva propia familia!), i km cap amunt!
La ruta que m'esperava era super maca, al cap d'una hora de tirar arribava a la laguna Capri, plena de campistes i amb una excelent aigua i mirador de la montanya.
A la Laguna Capri, desde d'aqui l'objectiu es veia aprop! pero encara quedava, un trago d'aigua i cap amun!

Despres de ficarli una altra hora, arribo al campamento Poincenot i una mica mes endavant arribo al cruse, que m'ha de portar o al glacial o a la laguna de los tres. Primer decideixo anar a veure el glacial, perque cau mes lluny i el desnivell positiu es menys gran, suposo que no em volia gastar molt al principi, perque la pujada a la laguna de los tres ere d'uns 800m en pocs km.
La pujada al glacial va ser molt distreta i lenta, tot eren blocs gegants de granit, em va recordar molt a alguna pujada de la Carros de Foc, que aquest any la tinc al meu calendari.

                                        Gran tartera! amb el glacial de fondo.

Va ser arribar, trobarme un company, que em tires una foto, respirar, beure i marxar cap a la laguna de los tres, la gent no o entenia... Bueno, tampoc he esperat mai que la gent m'entengues!


Baixada pels blocs, amb mes confiança de lo normal, s´ha de dir que he destroçat les meves fellcross, en dos mesos, direccio cap el peu del Fitz Roy, arribo al cruse i començo a grimpar cap a munt, i als dos minuts sorpresa!


 Aixo a mi m'excita, em motiva i em dona un plus, al cap de cinc minuts quins esbufegs!

Davan d'un bon desnivell, on baixava bastanta gent, alguns coneguts pel hostel que fins i tot m'animaven, despres d'uns 40 minuts de pujada forta arribo al paradis. Com diu la frase mitica: en dos palabras IM PRESIONANTE!
           Apart de tots els inconvenients que es diuen quan un va sol i a misses dites per aquets mons de deu, i afegeixo que els sol sempre esta de cara, no se perque....


Va ser un dels grans moments del viatge, vaig poder gaudirlo jo solet, tot per a mi, si en algun moment havia de tenir algo molt espiritual, havia de ser aquet.
Aqui mi vaig quedar mes estona, pero l'ultim subidon que m'esperava era la baixada! encara no se ben be perque anava tan confiat, pero estan una bona estona a d'alt em va donar temps a atrapar a gent que baixava quan jo encara pujava! la vaig disfrutar al maxim!

Aquesta va ser la meva ultima excursio al Chalten, aqui vaig coneixer molta gent, m'agradaria fer un homenatge petit als que em van omplir molt i que espero retrobarlos algun dia en aquet petit mon. Un saludo gegant a Fran, el millor corredor del Chalten, a Santi i Gaston, amics de la Plata, que vaig poder compartir un parell de dies amb ells i la idea dels saludos es seva, al equip de basquet del Chalten per deixarme jugar amb ells,  i finalment a la Samantha, una portenya amb les idees clares i lluitadora en tots els sentits.

Proxim desti Xile, Puerto Natales! Xao!

viernes, 10 de febrero de 2012

Complin objectius! Escalan per la patagonia.

Bones tardes amics meus! voy hablar en Euskera para que mi amigo Urko me entienda....! Estan una nit al hostel ven tranquilet i s'atisfet de la volta del dia, conec a tres nois de Euskalerria, que estan alla de vacances. Comencem a parlar, i un d'ells, l'Urko, em diu que es escalador i li agradaria poder fer algo. Doncs l'endema mirem de contactar amb alguna agencia que ens pugui llogar l'equip. Hi ha molta oferta al Chalten aixi que va ser facil trobar algu que ens el llogues i ens fes de guia.
                                  A la furgo cap a escalar amb l'Urko, i el Gabriel
Aquet seria en Gabriel, un noi vingut del nord d'Argentina, un enganxat de l'escalada, una de les persones que em va fer venir enveja ja que viu del seu hobbie, o millor dit de la seva passio. (Sempre tindre l'esperança de fer-ho jo tambe algun dia). Arribats al lloc, comença l'escalada! En Gabriel obre via i jo de top.
Pujan cap amun! el lloc impresionan! bona roca, tot genial menys que feia molts dies que no escalava! 

Ens vem tirar tot el dia escalan! vem fer dos sectors d'escalada esportiva i a ultima hora una mica de bloc per acabar de deixar la força que quedava.

Esbarallan-me amb un desplomet! feia dies que no li fotia gasto! o vaig notar un mun, sobretot els dos dies següents

Sincerament no m'esperava poder escalar, i m'hagues costat assimilar anar a la Patagonia i no escalar. Tot es deu a que la ilusio inicial del viatge, fara nose, 5,6,7 anys ere per anar a escalar, no per anar a correr. Aixi que puc dir ja tranquilament que he complert una ilusio que tenia.
 

Chalten, Capital Nacional del Trekking!

Hola familia! Avui us parlo del Chalten! Un poblet mes jove que moltes persones que conec! Mmmm per exemple... uf no vull quedar malament, aixi que dire la meva iaia que cumplira 100 anys! El Chalten fa 37 anys que existeix! relativament jove, pero no vol dir que no estigui abançat, jo diria que construit modern, un cas seria que la red telefonica, que no la tenen, sino trucades directes per internet.
El Chalten esta ple de gent aficionada a la montanya ja siguin escaladors o caminadors, la oferta que presenta es grandiosa, centenars de Km en senders i tot tipus d'escalda: esportiva, bulder, classica o gel.

El cartell de Benvinguda ja o diu! Capital nacional del trekking!
 l'imponent Fitz Roy a la dreta i el Cerro Torre a l'esquerra, agulles que son el major objectiu pels grans escaladors de la zona.

Nomes instalarme al Hostel, ja em vaig calçar les bambes i vaig sortir a correr per aquets paratges increibles! realment estava molt emocionat, i ple de forces! alla on mires veia montanya i camins per tot arreu! uff, no sabia on anar! jajaja, seguint cami amunt i crusant-me amb molta gent, de seguida vaig tornar a sentir la sensacio de que era un bitxo raro, ere l'unic que anava corren i tothom em mirava extranyada. Pero tot va cambiar quan darrera meu sento una veu que diu: GO GO GO! no em va donar temps a girar-me quan algu em va adelantar i fent-me senyals que el seguis! Ere l'Artem! un corredor del equip Salomon Rus! I valla ritme que duia el tio! Menos mal que quedava poc per arribar al poble!
l'Artem! el reconeixeria mes per l'esquena que per la cara! quin ritme te el tio!

Aqui els senders estan molt ben marcats i molt nets, i si li fico que tenim casi 19 hores de llum, fa que no tinguis por de fer grans tirades, fins i tot alguna nit vaig arribar a sortir per la montanya!
 Corrent per la nit! intentan arribar abans que sortis el sol, que ja veieu que treia el cap!


Aqui si que vaig poder fer tants km com volia. Crec que algun dia, aqui es montara una gran cursa. De moment ja hi ha el desafio Chalten, pero terreny hi ha de sobres per fer una gran Ultra.




Glacial Perito Moreno.

Diuen que una imatge val mes que mil paraules! Doncs te molta rao la frase! Perque quan em vaig plantar davant d'aquest glacial em vaig quedar mut.
El lloc te un silenci d'aquells que fa venir fred, pero aquet silenci es trenca rapid amb un soroll dur i sec. Semblan a aquells que es senten quan es trenca un tronc o un os. Son les esquerdes d'aquest glacial, pero lo mes increible es quan es trenca i cau al llac un troç.

Aixi que res, cap al barco que em portara a la part esquerra del glacial on farem un petit sender fins arribar a un campament on ens ficarem els grampons. Ja equipats cap a dins del glacial.
Farem 4 horetes de caminata per dins del glacial on veurem petits rierols, llacs i alguna semicova. El dia no acompanya gaire pero el guia em diu que es un dia bo per veure coses, que normalment esta mes tapat. Si he de destacar algo es el intens color blau que es pot veure en els forats que hi ha.

Ja per ultim, vaig poder emplenar la botelleta per poder endurme algo especial d'aquesta massa de gel, millor dit neu compactada.
Frank!