amics nous tots: la Diana i Nacidos para correr.

Bones tardes amics meus tots! Si tirem endarrera, just a la primera entrada del blog, dic que donc per impossible fer una ruta semblan al Camino de Santiago per la Patagonia i personalment afegeixo que no volia morir al intentaro. Doncs resulta que algu mes valent que jo o va veure possible i es va ficar a treballar per aconseguiro. Va dissenyar una ruta de 1200km corren per la patagonia, va contactar amb gent que la pugues ajudar i fer-li els habituallaments. Total, una feinada de por de logistica i d'entrenament personal. Aquesta persona es diu Diana, es una estudian de periodisme i viu aprop de NY. Una apasionada de la montanya i de correr. Pero lo gran d'aquesta noia ve ara. Tenin tot apunt, la setmana abans es lesiona la tibia i no pot correr, gran putada no? tot a la merda no? Doncs la lamentacio no existeix, decideix fer el viatge igual pero amb bus, per coneixer a tota la gent que s'ha prestat a ajudar-la i donar les gracies. Jo vaig flipar un munt! no m'ho podia creure que m'estes explican aixo amb un somriure a la boca i dient-me que o fara igualment l'any que ve. La veritat que el seu positivisme em va sorpendre un munt i personalment li desitjo molta sort en els seus projectes i espero coincidir amb ella en alguna cursa d'aquest petit mon.
Una de les coses que em va aconsellar es un llibre titulat Nacidos para correr, jo no havia sentit mai parlar d'aquest llibre, aixi que me'l vaig comprar i ja le deborat. Explica l'historia dels Tarahuma, una tribu indigena de Mexic, que son considerats els millors corredors del mon. Sense donar importancia a alguna exageracio del autor, el llibre es molt bo per coneixer coses del mon del corredor. 100% aconsellable!

2a cursa. Ushuaia.

Hola amics! Diumenge 18, vaig correr la segona cursa que organitzaven per aqui. Aquet cop tocava Ushuaia, per tant era com si corres a casa.  El recorregut ja me´l coneixia, era una volta pel poble d'uns 14Km en que alternava una part plana i una de pujades i baixades. Ushuaia es una ciutat que s'assembla molt a les pelicules yankis de Sant Francisco del Clint Eastwood en que els cotxes surten volan despres de pujar un carrer amb molta inclinacio, per donar una idea. Total un trencacames pero d'asfalt.
Personalment la cursa em va anar genial, 1h 06' corren per sota dels 5'. Objectiu complert!
Resultat final segon de la meva categoria, medalla i diploma cap a casa.
No us enganyare, aqui es molt facil quedar davan a la meva categoria, erem 5 nomes, la gent jove aqui no corre, on hi ha mes nivell i mes gent es a la categoria de veterans amb marques molt bones en 10km, mitja i marato. Desgraciadament la cosa va a menys, s'ha perdut la marato que es feia tambe.
Pero hi ha una cosa que no cambia enlloc que es el bon ambien que es respira i les ganes de la gent que s'hi dedica. Els hi desitgo molta bona sort i que el projecte de recuperar la marato haviat sigui possible!

Amb el Marcos, un dels millors corredors de la Tierra del Fuego, i gendre de Nano. Tot queda en familia!

Carretera i manta!

Hola familia! Abans de començar a escriure la parrafada, us vull donar les gracies a tots per l'interes mostrat a les meves peripicies per mons patagonics.

Amb la compra de les provisions de menjar i necessitats ens aventurem amb l'amic Guille seguin la ruta 3 direccio al sud, l'objectiu anar vorejan el canal Beagle i coneixer les petites aldees i la gent que hi viu en elles.

              El piset ben equipat! li falta la calefaccio per aixo, quin fred vaig passar!

Duran aquets dies visitarem Punta Parana on serem molt ben tractats per la gent d'alla, ens conviden a dinar un arros magnific i una bona conversacio al costat d'un foc on em fico al dia del pais i de les costums d'alla. Seguidament vindra Almanza, estancia Herberton i Moat. 

El viatge va ser molt distret, pero vem tenir mala sort amb el temps, ens va tocar molta pluja, neu i molt vent, pero quan s'escapaba algun raig de sol entre els nubols amb el reflexe amb l'aigua i les montanyes nevades al fons podria emocionar a la persona mes dura del mon!

                En una de les excursions que vaig poder fer, buscan altura per veure tot el canal Beagle. Des d'aqui mirava lo següent:

Quan s'escapava un raig de sol, es formava un arc de Sant Marti arras d'una aigua cristalina.

El canal Beagle, es l'entrada del Ocea Pacific cap a Ushuaia, es un canal d'uns 150 quilometres de llargada, i l'historia d'aquet canal es llarga, molt llarga... Basicament perque les expedicions mes importants a l'Antartida han passat per aquest canal. Jo he tingut la sort de vorejar un bon tros, i lo que mes m'ha cridat l'atencio son els vaixells que s'han quedat clavats en ell.

I fins aqui el meu viatge amb furgo!

F14

Amics nous tots: En Guillermo

Bones gent! Aquets dies no he pogut escriure perque me trobat fora, complin un dels objectius que m'havia marcat i que he imaginat moltes vegades. L'objectiu es tractaba de fer ruta pels paratges mes verges de la Patagonia amb total llibertat de moviments. Aqui entra en accio l'amic Guillermo. L'amic Guillermo es un metge d'uns 60 anys fill d'Ushuaia que va marxar a Buenos Aires als anys 80. Ens hem conegut al Hostel on ell esta de vacances, viatjan amb una furgoneta equipada per poder-hi viure tranquilament. La seva aficio es el kayak, ha remat per tot el mon, i la seva ultima proesa ha sigut la travesa del canal Beagle, d'Ushuaia fins a Puerto Wiliams.
La cosa va ser rapida, em va comentar que estaria quatre dies fen una sortida per tot el sur de l'illa, llocs increibles que nomes i viu gent autoctona. "Os apuntais?" - SI!!!

                                                  Comença l'aventura!!

El monte Olivia i los Cinco Hermanos

Bones tardes familia meva! Avui us relatare una mica la primera sortida llarga que he fet. L'objectiu d'aquesta era arribar a fer la Laguna Esmeralda, un llac amb una aigua d'un color turquesa increible. L'objectiu no es va complir per temes d'orientacio,(m'ha germana Lluisa es va quedar amb la de tota la familia). Al veure que no arribava al objectiu fixat, sobretot perque no em vaig atrevir a sortir d'un sender i portava mes de 6 hores de caminata vaig decidir tornar cap a Ushuaia. No estava decebut ja que vaig passar per paratges increibles com ara el Monte Olivia i queden-me aprop de los Cinco hermanos, montanyes molt emblematiques aqui. Amb semblances al Matterhorn de Suissa i a les Dolomites italianes. La sortida va ser al voltan de 60 km en unes 10 hores, bon entreno, pero no desistire a trobar la Laguna Esmeralda. Us deixo amb les fotos d'aquestes maravelloses montanyes.

                                   El Monte Olivia a l'esquerra i los Cinco Hermanos a la dreta.

                                                     l'Olivia a d'alt i Popeye treguen el cap!

                                          Los 5 Hermanos.

1a Cursa. Garibaldi 2011

Bones gent! Un dels objectius que tenia per aquet viatge era poder correr alguna cursa. Sempre he pensat que les curses es fan per indrets de gran bellesa paisatgistica i si li sumem el plus del bon ambient que es respira, hagues sigut una gran decepcio no complir. Gracies a les noves amistats, em vaig poder desplaçar a la regio de Garibaldi i poder correr els 13´3km i 300m + que tenia el recorregut.
Personalment vaig acabar molt content perque o vaig donar tot, pero davan tenia grans corredors que van realitzar grans marques. Tot i aixo la sorpresa va ser gran quan va resultar que de la meva categoria havia quedat 2n! Havia guanyat un trofeu! jaja increible! Per fi sabia lo que era un podi! Jo que em pensava que abans de guanyar algo quedaria ultim a alguna cursa! I mes sorpreses duran la setmana al veure el meu nom als diaris locals de la Provincia! Increible la veritat. Per mi el millor souvenir!

                Amb els guanyadors de la meva categoria. El de la meva dreta guanyador absolut.

                               Jo tot feliç amb el meu primer trofeu dins del mon del atletisme.

En Nano recollin el seu premi, a la seva dreta Antonio Silio, recordman argenti de Marato i mitja marato des del any 1992. Dos cracks com a deportistes i com a persones.

Asado Argentino!

Hola Nanus! Avui una mica de gastronomia! Us explicare en que consisteix un asado argentino, absteniuse els vegetarians!. Tot comença quan acabem de correr 14km a molt bon ritme amb el Nano i el Dani, (del Dani ja us parlere mes endavan), un li comenta al altre per fer un asado aquesta nit, ja que dema es festiu i no s'ha de treballar. Hem pregunten si m'animo, i tardo poc a contestar que si.
Quedo mes tard amb Nano i anem a comprar, la carnisseria em sorpren un mun, la quantitat de carn vermella que hi ha, comprem casi 4 kilos de carn de vedella, corder i xoriç. Tot acompanyat d'un bon vi i de cervesa.
Comprada la carn i ja a casa seva m'ensenya la parrilla, que diguem que es la clau perque surti la carn tan ben cuita amb uns talls tan groixuts.
Cuita la carn i tots a taula, en Nano, Dani, la filla de Nano i el seu novio Marcos, Jose el vei i jo el Catalan. Comença la vetllada! Estava tot bonissim!!

Amics nous tots! Nano

Hola gent! Us presentare a una persona increiblement  generosa, d'aquelles que et fan sentir que estaras en deute sempre i que es recordara tota la vida. Fernando Mansilla, conegut com Nano, es un fill d'Ushuaia molt conegut per la seva professio com per ser un gran corredor.
La historia comença com les grans histories, per casualitat. Despres de patejarme la ciutat buscan informacio per pavellons i botigues d'esport, buscan un club de corredors, excursionistes o algo similar, amb resultats negatius va arribar l'hora de dinar. Tenia gana i sen diumenge, la tria va ser facil, un restauran en que l'atraccio era un bufet lliure de corder a la brasa cuinat a la manera d'argentina. Al sentarme a taula em va cridar l'atencio la samarreta de dos homes que tenia dinan a davan meu. Samarretes tecniques de maratons. "porto tot el mati preguntan, ara seras timit i no seras capaç de preguntalsi?" venga de frente, als postres vaig atançarme i vaig preguntalsi si eren corredors i si sabien de gent per correr per aqui. Em van dir que si, ens vem presentar i em van convidar a seure a la seva taula.
A partir d'aqui ha començat una gran amistat on compartirem km, carreres, paissatges, llocs increibles, amics, taula, assados argentinos... i sobretot un sentiment de gratitut inmenç!

El gran Nano apun d'entrar en accio!

Hostel Cruz del Sur

Nanus!! Al lio! Aconsellat pel meu amic Shane, estic hospedat al alberg Cruz del Sur, un alberg fantastic per les seves instalacions, per la gent que el porta i la gent que hi va passan. Des de el primer dia mi he trobat molt comode, m´han facilitat mapes, rutes, transport, menjar, lavanderia, internet, a mes de poder dormir en un llit en comptes d'una llitera. La veritat tot un privilegi i molt be de preu.
Per aqui si que es pot dir que passa gent de tot el mon. Em crida molt l'atencio la gent d'Israel, sobretot perque son gent molt desconfiada, molts acaben de sortir del servei militar, ja siguin nois o noies, alla tothom fa la mili. Gent de Canada, Usa, Holanda, Corea, Australia, Argentina, de Lleida...
Es la meva segona aventura amb albergs despres del Camino i realment es lo millor per viure i no aburrirse!

Amics nous tots! Grans histories. En Shane

Un dels objectius que tinc en aquest projecte es coneixer gent i la seva historia. M'encanta trobar gent que t'aporti perque sempre faran que siguis millor persona. No parlare del company d'avio de Madrid a Santiago perque aquet no em va aportar res, pero vaig ser compensat en les 11 hores d'autobus de Punta Arenas-Ushuaia.
Sentat en un Autobus casi buit, saben que m'esperaven mes de 10 hores de viatge on unes 8 serien per deserts i camins de terra, se'm assenta al costat un home d'uns 50 anys. Un home d'aquells que et fan riure nomes al veure la seva expressio de cara. Comença el viatge! al cap de mitja hora diu: Paella Silla!!! Jo flipan miro al meu voltant, el meu nom no esta enlloc! com sap aquet home qui soc!! perque m'ofereix paella!!! Total que em diu: -lo he dicho good?? i torne a dir paella, silla...  - jo ???  - i finalment hem diu: l'espanyol muy importante, pronunciacion importante, la lla, paela paella, sila silla! jajajaja no pot ser! Doncs res li explico que pensava que sabia qui era jo perque ere el meu cognom i ens partim els dos. Total vem passar una bona estona aprenen angles i espanyol.
Aixi vaig coneixer al Shane, un professor de Melbourne, que la seva aficio es viatjar, em va dir que havia visitat mes de 100 paisos! (em pensava que no n'hi havia tants!). Com a ultima anecdota divertida, va ser que va visitar les Torres del Paine fent autostop, pero ningu el parava perque deia que anava a las Torres del Pene!! Per aixo pronunciacion importante!
Gracies a ell estic en un Hostel molt xulo! Que sera la proxima entrada, fins llavors res de res! Us deixo amb el meu amic Shane!

La Primera Grimpada. El glacial Martial

Ja instalat i tot controlat, ja tardo a calçarme les bambes i començar a grimpar! El primer que em diguin sera el que fare. Parlo amb el meu hospitalero i hem diu: " vos... el glasssssial Marsssial"  total que es deia Martial, pos....ahi vamos no!?!? Segons hem comenta no te perdua, aixo em motiva i em treu la por per tirar cap amun, ja que anire sol. Començo a trotar pel mun de xaboles que hi ha direccio al bosc i al glacial. La gent em mira bastant extranyada, s'ha de dir que el trailrunning aqui no existeix. Arribo a la pista d'esqui, mai mes ben dit, perque nomes hi ha una. M'enfilo cap amun seguin el telecadira. Un cop a d'alt comença un caminet que et porta a d'alt del glacial. La cosa es fica dura, hi ha bastanta neu encara i el desnivell puja. Les ganes em poden i vaig molt be de temps, m'havien dit que en tres hores i seria i nomes porto una hora i tres quarts.
Ja a d'alt i amb la respiracio a lloc, valoro la vall. Increible!! No em creieu??? aqui us deixo la prova haviam si us agrada.

Molts records amics meus tots!
F14

Ushuaia

Bones tardes amics meus tots! Hem trobo a Ushuaia, Argentina. No us puc donar dades d'aquesta ciutat ja que tampoc les he buscat pero se que es la capital de la provincia de la terra del foc. Esta situada al Sud d'Argentina i per tant casi totes les expedicions a l'Antartida surten d'aqui. Es una ciutat gran, mes extensa que per la quantitat d'habitants.
Realment impresionan, degut a que les montanyes nevades estan casi a tocar del mar, una cosa que encara no havia vist. Destaco la gran quantitat d'extrangers que es veuen, mitat jubilats que van guiats i l'altra de motxileros en busca d'aventura, gremi al que m'incloc.
L'historia d'Ushuaia es impresionant, sobretot les histories dels grans exploradors que sense tenir por a res van anar troban terres, fauna i altres descobriments.
Es una ciutat que ha superat molt les meves espectatives pero com a nota negativa dire que hi ha massa botiga comercial de grans marques, o trobo negatiu en el sentit que la gent pugui perdre el temps anan a comprar i no visitar la gran naturalesa que els envolta.

El Viatge

Tot comença el dimarts 29 de desembre a les 6 del mati. Surto de casa del amic Vila direccio Aeroport de Barcelona, pont aeri i cap al pais vei. Arribo a Madrid  a les 11 del mati mes o menys, fins a les 23h no em surt el vol Madrid-Santiago de Xile, paciencia tu! Doncs res a Madrid a passar la tarda!
Os voy hablar en castellano para que todo Madrid me entienda!...  primer esmorzar un pinxo de tortilla i cerveseta, Madrid esta ple de venedors de loteria i compradors d'or, no hi ha deu que els entengui... tambe tinc temps d'anar al cine.

Embarco en un LAN xileno, i cap a Santiago! 14 hores de vol, arribo a les 14h vostres, les10h hora d'aqui. El vol en si molt be, pero un company nefast que em va fotre la nit amb els seus espasmes i rampes. Destacar la bona musica del avio.
Santiago ni l'oloro ja que al cap de 3 hores em surt el vol cap a Punta Arenas. Un cop alla, lo primer que faig es buscar un bitllet de Bus per Ushuaia, i la primera pensio que trobo al costat de l'estacio paso la nit.
Punta Arenas tampoc l'oloro, ja que a les 9 del mati surto cap a Ushuaia i m'esperen unes 11 hores d'autobus per deserts, carreteres dolentes i sense esfaltar.

I finalment arribo a Ushuaia!!! Bocabadat a valgut tot la pena, realment aixo es unic! Mai he vist la neu tan aprop del mar! Crec que es dijous i son les 20h, tampoc vull pensar en tot el temps del viatge, que ha sigut molt, perque no tindria sentit queixarme quan la recompensa es tant gran!
Nanus comença l'aventura!

Projecte.

Hola AMICS MEUS TOTS! Us fare cinc centims en que es basara aquet bloc, almenys aquets dos primers mesos, despres li farem un gir.
Primerament el canvi del titol: l'idea principal va ser anomenar-lo "A Potagonia" ja que el desitg que tenia era patejarme la patogonia com un rotllo camino de Santiago. Impossible de fer. No vull morir.
Llavors plantejant-me l'any que ve, en que hi han grans projectes de curses per montanya i algunes puntuables per la UTMB, (Ultra trail Mont Blanc), vaig voler relacionar els dos objectius.
D'aqui surt de PATAGONIA AL MONTBLANC! Vamos que no o pilleu... doncs com el Barça estic d'estage, pretemporada o com volgueu dir per la Patagonia, estare dos mesos per Argentina i Xile corrent per les seves magnifiques montanyes pero sempre dormin en llocs segurs! (es per tranquilitzar a la meva mare).
Com us deia, aquets dos mesos el bloc es basara en les meves vivencies per al Sud del mon, aixi em podeu seguir una mica, despres ja veurem que cau.
A que es genial!
F14