Un nou neixament! Els Llodrigons Orcs?

Bones tardes amics meus tots!
Desde l'ultima entrada a passat bastant temps, dire que he estat parat degut a que la meva vida a sofert un canvi important, per temes laborals ja no visc a Barcelona i he tingut que tornar als origens. Per l'objectiu d'aquest blog podriem dir que no es una noticia dolenta, pero bueno que algu li fagi entendre aixo als meus pares que son els que em soporten...

Dit aixo comentar que l'objectiu UTMB 2013 segueix endavan, i que ja he fet un paset mes. El dia 19 vaig realitzar la preinscripcio per aquesta, ara toca esperar al sorteig de gener que es fara a Paris, de moment esta a petar de gent i la probabilitat es d'un 30%. Els companys de la CCC ho tenen una mica millor.

Fa tres setmanes ens vem reunir tots per fer la penultima,  aixo ja es com el beure, vem montar una sortideta pel nord de la Seu amb el seu corresponen dinar. Teniem molts temes a tractar.

                                Si ens llevem ben d'hora, ens hem d'abrigar

                        Aquet es el grupet que mes quilometros ha fet duran l'any!

                             Un cop feta la sortida s'ha de recuperar energies!

Amics meus tots, jo no entenc gaire de negocis, pero per lo que veig els millors tractes i les bones idees sempre es fan despres d'una bona sobretaula. D'alla va sortir per exemple un tal Leo Messi! Doncs d'aquesta que veieu, i va neixer els Llodrigons Orcs.
Haver que ens espera!

Ultra Trail Serra Montsant. Paso curs, pero a la recuperacio.

Bones tardessss amics meus tots!
Suposo que tots heu sigut bons estudiants i mai us heu deixat una assignatura pel setembre, en el meu cas alguna assignatura m'havia deixat. Algo semblan ha passat amb el tema ultres. La UTSM no tenia intencio de correr al principi d'any, contan que acabaria la Transvulcania i que si entres a Cavalls, tenia punts per la UTMB de sobres. Pero com que no va ser aixi, i hem feien falta 2 pts per poder fer la pre-inscripcio de Montblanc, doncs a cap a Cornudella a fer la recuperacio!

Divendres arribo a Cornudella, plou algo, cosa que no em sorpren, ja que la previsio per tot el finde es de pluja i vent. Hem trobo al Albert que m'explica una mica els canvis de la cursa per prevencio. Retirem el dorsal i cap a dormir. Millor dit, a passar la nit perque encara els nervis em poden.

              Si no acabo, m'haure de buscar una altra cursa per poder-me afeitar

Dissabte al mati, nomes aparcar hem trobo al Jose amb la familia, queda una hora i anem al bar on hi ha l'Albert. Encara no plou i diuen que fins al migdia no obriran l'aixeta. Sensacions molt bones, perque se que encara que fagi temporal vaig molt ben equipat, com diu l'amic Molina: al mal temps, bona roba! A mes som els tres que ens vem ajuntar a la ultra de Nargo. Doncs perfecte!

            ja a la sortida, ben abrigats per lo que vindra mes endavan

Tret de sortida i amun! l'Albert i el Jose a lo seu, comencen a remontar posicions. Els primers km son molt rapids, ja que han tret la primera pujada. De cop ve un corredor i em demana si soc el noi del Atletic Santa Fe que cor ultres, sense haver-lo vist mai ja se qui es, es l'Angel Tora, l'altre membre del Atletic Santa Fe que cor ultres! Pasem uns km junts, i lo tipic, treguem a reluir curriculums. Deu meu! Hem sento com un jugador de regional parlan amb Leo Messi! L'Angel ja ha corregut la UTMB, la CCC i moltes altres. La bona noticia es que te intencio de tornar a la UTMB. Hi hauran dos Atletics a la UTMB!!

L'Angel tira cap endavan, jo no tiro tant, pero estic conten com estan anan les coses. Al km 30 i arribo amb 4 hores! Massa canya per mi, pero el lloc es increible. El congost de Margalef es realment espectacular.

Cap a les 8 hores de cursa em planto a Cabaces, arribo amb el Ramon de Tarrega i el Xavier d'Artesa, quins dos grans corredors i companys, al Ramon el conec de la Circular d'Oliana d'aquest any. Mengem be, pero ells es queden alla, una llastima perque hem trobava be amb ells. Un saludo desde d'aqui i espero trobarme'ls a la proxima!

Surto de Cabaces sol, ploven molt, pero amb la moral molt alta i amb cames per afrontar els proxims 35-40km que queden. Al cap de dos hores m'arriba la nit, aixo juntament amb la fatiga i estar molt atent a les marques fa que vagi molt lent. Al arribar al control de Vilella Baixa arriben darrera meu un grup de 5 nois, 4 de Tarragona i un d'Andorra, m'ajunto amb ells i la cosa es fa mes distreta. A mes pel seu ritme vaig mes comodo. La pluja apreta i el fred es nota. Els ultims dos controls fins a Cornudella es fan eterns, pero com que tot te un final, passades les 3 del mati arribo a Cornudella.

Han sigut 91km i 3600 metres positius, en 18h 9min. He aprovat i recuperat l'assignatura pero, com passava al colegi acabaves pensant que o podies haver fet millor, que al ser una recuperacio encara que treguessis un 8 quedaria en un 5, doncs mes o menys, quan a Cabaces estava sortin amb 9 hores, em veia capaç d'acabar sobre les 15 hores. He perdut 2 hores ben bones per culpa d'un baixon fisic. I aixo s'ha de millorar de cara l'any que ve.
Felicitar al Albert i Jose per l'excelent cursa feta, pero sobretot l'admiracio a dos homes, al Javier Fran, un corredor cec que va acabar la cursa i el seu guia l'Albert Giné. Gent aixi fan que mai es perdi la motivacio i les ganes de seguir endavan.
Primer pas per poder correr la UTMB 13 fet. Ja he reunit els 7 punts que demanen, i 1 puntet de mes per assegurar. Pas a paset anem complin objectius, nomes queda dir a tots els que em vaig troban en aquet cami que:
Moltes gracies!

Amics nous tots: Toni Molina

La meva mare sempre ha dit: dime con quien andas y te dire quien eres. Haviam analitzem aquesta frase seriament. "Con quien andas", la meva mare ja sabia que jo de petit em dedicaria a caminar per aquest mon.

I con quien ando? doncs la persona amb qui mes km he compartit duran dos anys es...Toni Molina! Au ja podeu dir qui soc.

Tot comença a Noves de Segre, a la arxifamosa vertical quiri, i Gerard (que sera el proxim en passar per aqui) hem presenta a Mini-Molina. I em proposa fer la Cavalls del Vent algun cap de setmana d'aquets. Doncs dit i fet al cap d'un mes estavem fen la Cavalls del Vent, i al cap d'un altre mes la Carros de Foc i al cap d'un mes la Circular d'Oliana....

Com veieu a les fotos es un tio brillan! la seva evolucio com a corredor de llarga distancia es infinita, reventan cronos a curses com la Transvulcania o la Celestrail d'Andorra. Es que durant aquets dos anys ha sigut un no parar. El seu hobbie es saber fins a on porten els camins de la comarca. I la seva debilitat una Voll Damm ben freda.

Aixi es el gran Toni Molina, el primer company que us presento que si tot va be, m'acompanyara l'any que ve a Chamonix.

Cavalls del Vent.

Hola amics! us explicare una mica com anat un dels objectius de la temporada, la 4a prova de la copa del mon de llarga distancia, la Cavalls del vent. (i de la pluja, neu, boira i fred).

A falta d'una setmana, quedo amb el Xavi, Segu i Molina per fer la segona tirada pel parc natural del Cadi Moixero, pero al arribar a casa em fa tan mal el coll que no puc ni tragar saliva. Vaja m'he de ficar malalt a una setmana de la cursa. M'ha mare em va donar unes pastilles pel coll i jo per l'altre costat li anava foten tantos al xarop de la tos. En comptes de millorar vaig empitjorar encara mes. Va hi hem surt una urticaria amb unes ronxes vermelles que amb els dies em van anar baixan a les mans i als peus, vamos una alergia.
A tres dies de la cursa i a urgencies a que hem desinflesin a base de sueros de cortisona.
A la tarda ja vaig renunciar a correr la cursa, i vaig ficar el meu dorsal al millor postor.

Falten dos dies per la cursa, massa aviat, ningu el vol. Jo, en aquells dos dies per la Seu vaig millorar notablement i com que el Molina estava de vacances, ens vem dedicar a preparar la cursa, que si el material,  que si els entrenos, que si el menjar, que si els temps de pas.... monotema.

Total que sense voler em vaig adonar que estava planifican la meva propia cursa, que sapiguen que estan limitat fisicament, moralment estava motivadissim. Aixi que assumin tota la responsabilitat i que, com diu el meu pare, ja soc grandet el divendres em vaig presentar a Baga a retirar el meu dorsal.

Dissabte al mati, plaça major de Baga. Sona una de les meves cançons preferides, Bso del ultimo mohicano, la plaça a reventar de gent. A davan tothom fa fotos, Kilian, Kupricka, Castanyer, Jones, Jessed, Picas, Frost, Frosberg... A darrere tothom es desitja sort, Segu, Molina, Pubill, els andorrans Paco, germans Torner i Silla.
Si, Silla. Ja descarregat de la pressio, nomes estar al punt de sortida per mi es un logro. M'atabala molt el temps. Porto molta roba termica per parar el fred, pero se que no porto una bona proteccio per la pluja  i moll tindre fred.

Pistoletasso, euforia i nomes deixar Baga comença la pujada cap al refugi del rebost i del niu del Aguila. La pluja nomes dona un quart d'hora de treva. El ritme es lent perque el sender es estret hi ha molta gent. A mi ja hem va be. A les 2 hores de cursa ja per sobre dels 2000m començo a patir fred, vaig moll i fa molt vent. Al arribar al control, han abilitat una sala per refugiar de la pluja i del fred, nomes entrar m'impacta molt veure gent abrigada amb mantes termiques, en un minut o entenc. En un minut vaig quedar gelat! Com que no hi ha res calent decideixo marxar cap aball de seguida per arribar el mes aviat possible al refugi del Serrat de les esposes.

Porto dos hores baixan i se que hem queda poc per arribar al refugi. Per sort meva em conec molt be el recorregut de la cursa. El terreny es converteix en impracticable, tots es fang, que fa que patinis molt i que vagis lent a tot arreu. Llavors arribo a l'ultima gran baixada abans del control. Quin festival de caigudes! Al que jo tambe i colaboro!

Avituallament rapid i cap a fora! el fred segueix present i se que en una horeta em plantare al control 4, al refugi de Cortals del Ingla. Aquesta hora la comparteixo amb un altre corredor jove, que m'explica les seves ultres pel pais Basc pero que mai amb un temporal com el d'avui.

Ja a Cortals, menjo i bec tot lo que puc, porto una mica mes de 6 hores i la part que ve ara fins a Prats d'Aguilo sera dura. Aquesta part la divideixo en tres, la primera es una pujada pel bosc, en que el terreny es fa molt pesat al haver de menjar molt fang, la segona part es mes pedregosa, ja que es l'entrada a Cadi. Aqui vaig tenir una "pajara" al pujar, vaig tenir que parar a menjar algo perque l'esforç o requeria. I la tercera es la baixada de Cadi fins al refugi, on va ser un altre festival de caigudes!.

Bueno, ja estic a la meitat de la cursa, porto unes 10 hores fetes i uns 45km correguts, deixan apart el tema fred, estic be, estic molt content de fins on he arribat. A Prats tinc una bossa que he deixat. L'agafo i vaig a canviar-me.
Aqui, on tots podeu interpretar que es una millora per mi, es on es va acabar la cursa, vaig tardar mes de 30 minuts en canviarme. Podeu imaginar que el refugi estava a reventar de gent, la majoria abandonaba. Treurem la roba que portava es va convertir en un repte, intentar ficarme la roba seca sense embrutar-la de fang impossible, i tot aixo va comportar que de passar a estar fred a estar encara mes fred.

Entrego la bossa, menjo un bon plat de macarrons i surto a conquerir el mon! Una conquesta de 20 minuts aproximats, aixo es lo que va durar. Ja vaig sortir de nit del refugi, i em van dir que a d'alt del pas de Gossolans estava nevant. Estava fred, gelat, pero vaig pensar que deseguida entraria en calor, no va ser aixi.

Encara no havia sortit del bosc per entrar a la tartera que el Cadi em va venir a saludar. Dins d'una boira i plugim em va enviar una ventisca i neu que tallava la pell. Aixi hem va dir hola! I em va recordar que fara uns 6 anys hem va fer perdre envian-me als peatges del tunel, que l'any passat em va fer passar una nit al ras tapat amb una motxila i que fa uns mesos em va deixar penjat en un balco on no van venir els bombers de miracle.

Ell em va avisar, el Cadi em va dir aquet cop encara no, es la nostra relacio, ell es el gran porter de discoteca que em va dien encara no tens l'edat per entrar. Aquet cop li vaig fer cas, i m'hen vaig tornar endarrera i realment content de fins on havia arribat.

Ficha del corredor

Francesc Silla Martinez

Posición: 9999

Dorsal: 891

Categoría: M

(Clt): 9999

Tiempo total Rebost 01:51:50 Niu d'Àliga 03:33:12 Serrat 06:29:41 Cortals -- Prat d'Aguiló 10:47:09 Estasen Gresolet -- St. Jordi

Tots sabem la trajedia que va comportar la cavalls del vent aquet any, la companya Teresa va perdre la vida,
s'esta debaten molt de fins quin punt  s'ha de parar una cursa, si l'organitzacio la para o si es para un. Puc
entendre els dos costats. Aixi que intentem mirar de fer-ho d'una manera constructiva. Descansa en pau Companya.

La Sierre-Zinal.

Hola amics! ja amb possessio de fotos i mes proves em veig capaç de fer la cronica de l'ultima cursa que he corregut. Es tracta de la mitica Sierre Zinal als Alps Suissos. Prova del calendari de les Skyrunner world series.
Aprofitant els meus contactes a Suissa, el Joan i la Julia, he de dir que sense ells no hagues sigut possible, moltissimes gracies per tot, em planto a Orbe un divendres tarda per desplassar-nos el dissabte a la localitat de Sierre. Paradis pels amants de la montanya en mig dels alps Suissos, redejat de 5 4000 mils.

Foto feta des del hotel a Gran Montagne, on la montanya de davant es la que es puja per obrir-se a la vall dels 5 4000mils. Des d'aqui no sembla que pugi gaire, o aixo es lo que pensava.

Ja amb el dorsal i tot preparat toca fer una mica de turisme, sopar i dormir. Dema a les 9 toca correr.

Diumenge, sensacions super bones, genial! El Joan s'hem raje pero correra la baixada amb mi, aixi que m'espera a la meitat de la cursa en que nomes puja una mica. Perfecte.

Arribo a la sortida, de frente veig una noia, la reconec, Lizzy Hawker, guanyadora 4 vegades de la Utmb, aquet any tambe la guanyada per tant 5 vegades. M'emociono i nervis, estic amb la elit, bueno tranqui nen. Vaig a canviar-me, trotar una mica i hem trovo tota la seleccio catalana per alla, com que ningu els moleste, aqui tots son de parla francesa-anglesa, m'atreveixo a anar a saludarlos, Tofol, Just, la Picas, la Miro... Despres de la cursa vaig tenir el plaer de parlar mes pausadament amb ells.

Vanga al lio!

Sortim uns mil corredors, la caminata popular ha sortit a les 5 del mati, una mica de carretera i al entrar al sender lo que passa sempre, tots parats. D'aquet tema hem podriem fer un debat, jo sempre surto de la meitat endarrera perque al anar adelantant em vaig creixen, pero sempre hem toca anar parat, si surto de la meitat endavant m'enfonso perque tothom m'adelanta i pujo el ritme cosa que fa que estigui reventat de seguida.
Seguim, els primers 7km pujem vora 1700m, vamos una reventada de bessons, al arribar a d'alt se que planeja mes, avituallament i arranco a correr, veig a Mireia Miro parlan amb "picoleto Hernando" hauran abandonat penso, cinc passos i paro. Tinc els musculs com una pedra, uff! un parell de copets i arrancada progressiva que aixo fa mal! poc a poc guanyo velocitat, i encara puc baixar de les 5 hores, que es l'objectiu.

Arribo a l'equador de la cursa, 2h 45', nomes queden pujar 500m i la resta sera correr i gaudir. Alla m'espera el Joan i la Julia, per tant sera mes divertit perque tindre algu amb qui parlar i deixar de dir Oui  com un tontet.

Ja feta la ultima pujada, ens queden 10km per acabar, alla m'arriba un punt clau, l'ultim gel del avituallament no em va baixar be, amb algo de mal de panxa i una mica atabalat, li dic al Joan que hem deixi tirar endavant. Es una sensacio que ja havia tingut alguna altra vegada, de que troban-me malament mentre una rabia que fa que em posi a correr per sobre del meu ritme habitual i al ser baixada una mica descontroladament.
D'aquesta manera vaig abançar molt fins casi a la meta, un cop entrat a Zinal tot va canviar.

Molta gent animant, nens que et donen la ma, musica i sobretot veure la meta i amb un temps de 4h 52' o sigui, objectiu cumplert! Si ja se que Marco De Gasperi va guanyar amb 2h 40', pero no crec que arribes a meta tan feliç com jo! A mes jo vaig tenir hostesa a l'entrega de la medalla!

I aqui acava la Sierre Zinal! Pero no el dia! Proxima parada Chamonix!

Juliol primera part. Curses i sortides.

Hola amics meus TOTS! Demano disculpes per la tardança per actualitzar el bloc, ja que se de primera ma que necesiteu de les meves croniques com l'aire que respireu! i es que m'he deixat una mica, fa molta calor i agafar aquet portatil a 70 graus de temperatura no ve gens de gust.
Pero avui m'hi he de ficar, us he d'anunciar una noticia, la deixare pel final aixi haureu de soportar tot lo que publico.

SANT JOAN.
Dimecres, sone el mobil, whatts up del Toni Molina. -Pugem a St Joan al final?- SI!

Despres de planificar la ruta i l'horari i tenir que sacrificar la nit magica de st Joan, a les 6 del mati ens trobem per enfilar coll Peixader direccio ras d'Ars. Aquet Molina es una bestia d'absorvir km ja sigui en pujada, baixada o rectes. Pero li vull demostrar que jo soc  millor en... nose ja s'em ocurrira algo. El dia ens acompanya i no tenim problemes d'orientacio. Fins i tot ens acompanye alguna bestia. Arribem al refugi de la Besseta amb molts anims on ens espera l'Espoleta amb el foc ences per fer un bon arros. Han sortit uns 30km i 2000m positius. Molt contents i l'arros bonissim, els ceps que he trobat pel cami han ajudat. Mira! Soc millor caçador de bolets!

BESCARAN TRAILRUNNING
Fara una mica mes d'un any, em trobava a la Vilaller. Acabava de correr la mitja marato de montanya del que aquet any han sigut els Skygames i estava compartin taula amb el Segu, el Xavi, la Montse i l'Hernan.

El Xavi Hernan es fill de Bescaran, i ens parlava que volia montar una cursa alla. Amb el temps li anava preguntant com o portava i ell deia que avançat, que ja parlava amb la Feec i tot. Fins que un dia vaig rebre un correu, la Bescaran Trailrunning era ja una realitat! Una cursa de 20km amb 1500m positius que et feia coronar el pic del Monturull!
Arribat el dia ens plantem a Bescaran el Toni Molina (inseparable aquet any), els cosins Artigues, (el toni va guanyar la cursa de 10km), el Jose Cancelos (amb la familia, en que el fill ja presenta maneres) i molts companys del Atletic Sta fe (com els hi agrada queixarse de les baixades) i com a convidat final i inoportu la tempesta. Despres de dos setmanes de calor infernal va i fa mal temps. Tronada a d'alt del Monturull i pedregada a Bescaran. L'organitzacio, encertadament, va decidir retallar el circuit. Les ganes podiem i venga! al lio!

Felicitar a tota l'Organitzacio i especialment al Xavi per haver montat la cursa!

ANDORRA ULTRA TRAIL
Un cop decidit que no correria la Ultra Mitic d'Andorra el mes de juny, el gusanillo em va començar a picar, d'alguna manera havia de fer algo, aixi que vaig decidir ficarme en contacte amb l'organitzacio per si podia fer de voluntari, mes concretament d'escombra. La resposta va ser de seguida que si, que necessitaven gent i que a mes hem donaven el tram que volgues. Doncs quin millor tram a escollir que el que pasa pel Comapedrosa, el pic mes alt d'Andorra.
La ruta per tant seria d'Ordino fins a Margineda, uns 43km i uns 3400m positius, a mes a ultima hora es va afegir el Segu per acompanyar-me. Aixi que genial.
La ruta em va sorpendre molt, correr per sobre dels 2000m d'altura es molt diferent a la resta. No se pas si l'hagues pogut completar sensera, es una incognita que deixo per l'any que ve. Pero fer d'escombra en una cursa tan ben organitzada es molt d'agrair!

Ha arribat la noticia! El 12 d'Agost, si tot va be, marxo a Suissa a correr la mitica Sierre-Zinal amb l'amic Uba. Es una prova de la copa del mon, on tornare a veure els millors del mon!  Ja anire informant de tot!

Vertical de l'Arp i.... La gran sorpresa!

Bones tardes amic meus tots!
Us parlare ja de la tercera prova del circuit Fer, la vertical de l'Arp. Es un km vertical que es va fer dissabte passat a Sorribes. A les 8 sortiem de la Seu, el Toni i Josep Molina, el Jordi i el Toni,  i a d'alt del poble la resta del Atletic Sta Fe, vamos tots els classics del Circuit fer.

Ja despres de comentar la jugada, els tipics topics, tret de sortida i cap amunt! Bueno cap aball! perque el primer km es per asfalt i de baixada. L'amic Lorenzo pica de debo, i les sensacions... nose, tampoc eren dolentes del tot, pero no estava anan rapid, sabia que tenia gent per davan que haurien d'estar al darrera pero no, i cada cop em passava mes gent.

Ja arribat a meta, despres de 1h 18' d'esforç, els pensaments son algo contradictius, no estic satisfet per la cursa feta, molt millorable, pero content pel recorregut, la gent, el dia en general, nuse... content.

Vaaaa! que tothom sap perque estic tan content!! El dimecres 20 de Juny a les 07:00 del mati, va neixer l'ANNA!. La meva desitjada i esperada neboda, filla de la LLuisa i en Javier.

La Lluisa va afrontar una de les curses mes importants a la seva vida, i la va guanyar! i de quina manera... la va controlar en tot moment, sabia el que havia de fer, estava preparada i entrenada! no va necessitar ajuda de ningu i de res. O va fer perfecte! Les dos amb una salut de ferro ja van deixar l'hospital l'endema mateix.

Ara mateix tanco els ulls i em veig creuan la meta de Chamonix. Veig als meus pares, a les meves germanes i la petita ANNA.

Benvinguda petitona!!!

UT Coll de Nargo. La meva venjança servida en... calen???

EL CALOR Y EL DURO RECORRIDO DICTAN SENTENCIA EN LA

ULTRA TRAIL DE COLL DE NARGO

Este pasado fin de semana se disputó la III Ultra trail de Coll de Nargó, segunda prueba de la Copa Catalana de Cursas d’ Ultra resistencia. La prueba estuvo claramente marcada por las duras condiciones meteorológicas de calor, con temperaturas superiores a los 30 ºC. Esto, unido a la dureza de un recorrido de cerca de 100 km. y casi 6.000 mts de desnivel positivo acumulado, con fuertes ascensos como el de la Montanya de Nargó, pas de Finestres o Aubens,  hizo que en los primeros 40 km. ya hubiera ya una auténtica avalancha de corredores retirados.  

Con un 69% de participantes retirados, esta edición ha sido con diferencia la más duras de las tres disputadas hasta la fecha, siendo además, una de las más exigentes de la Copa Catalana.

Bones tardes amics meus tots! Aquesta es la cronica que s'ha fet de la Ultra de Nargo. Molt dura, pero la cursa mes intel.ligent i que millor m´he trobat en molt temps.

Tot comença el dissabte a les 8:30 del mati a la plaça major. Alla em trobo amb el Jose i l'Albert, els quals al pistoletasso de sortida els perdre de vista. 

La meva sort va ser trobar-me al Xavi (que no se'n perd ni una), la veu de l'experiencia i clar, ell ja l'havia fet l'any passat. Aixi que amb la seva companyia les primeres hores van ser mes distretes i em va preparar per lo que s'hem vindria a sobre.

No portavem ni mitja hora que el sol picava molt fort, despres de la primera pujada, la qual hem va sorpendre molt perque pujava molt directa per un sender que no estava casi marcat, vem arribar al primer control de  Fenollet.

Ara mateix crec que aquest control va ser la clau de tota la cursa. Dic aixo perque normalment el primer avituallament arribes amb forces i encara amb una bona provisio d'aigua per arribar al següent. Pero vaig decidir parar-me i reemplenar el camel i la botella amb un parell de pastilles de sals. Quina gran decisio! el següen avituallament estava finalitzada la pujada a Finestres, i quina pujada! Lent pero a pas constant anava pujan, motivadissim i amb el cos responen-me, algo extrany passava per aixo, anava adelantan a moltissima gent, pero perque estaven parats, no perque anessin lents. Ja cap al final de la pujada, molta gent sense aigua i amb grans pajares. La sorpresa es quan hem trobo a molts dels favorits per guanyar la cursa. 

Ja fet mes de la meitat del desnivell positiu, toca una mica de pista i poder trotar i disfrutar dels paisatges. Aquestes hores fins al km 54 a Gavarra les comparteixo amb el Lluis de Valls, un gran maratonia que s'estrenava en les ultres i que anava molt be de forces. Porto 12 de cursa i estic pletoric, pero no hem puc adormir gaire perque nomes vaig mitja hora del temps de tancament. 

km 63 mes o menys arriba el segon punt clau de la cursa, la pujada d'Aubens, mil metres mes de desnivell en poc mes de 4km. Es una pujada molt tecnica, d'aquelles que vas de quatre potes agafante a les cordes i a lo que puguis i intentan seguir les cintes com pots. Una pujada de la qual nomes pots riure per no plorar, d'aquells moments que no saps que fots alla, sol, amb un frontal, que a cada passa sens caure les pedres darrera teu duran inmensos segons, que mires endarrera i no veus res, pero que l'unica sortida que tens es tirar amun. Despres esmorzan al Tausa de Nargo, el Roch em va dir que aquella pujada de dia no tens (...) de ferla pel barranc que veus a darrera, que per sort de nit no es veu. per cert gracies pel esmorzar!!

Bueno 3/4 de cursa feta, hem noto bastantes butllofes als peus degut a que m'els vaig mullar i es van estovar pero amb les cames, les forces i la moral molt altes, l'unic que el temps s'hem tira a sobre!

Arribo al km 81 a les 5 del mati, just a 5 minuts del tancament, soc l'ultim dels 27 supervivents de la cursa i comença a ploure molt fort! l'organitzacio hem diu que m'he d'espavilar, ja que nomes tinc 3 hores per fer 18km i salvar uns 600 metres positius.

Tercer punt clau, com si tot lo fet fins ara duran 21 hores m'hagues servit de calentament, pujo el ritme, crec que inclus mes fort que al principi de la cursa, estic trotan, sota la pluja, ja es fa de dia i ... m'encante! hem sento fort, molt fort! anulo el dolor dels peus i hem deixo portar, seria una putada molt gran quedarme fora de temps!

Arribo al ultim control, les Masies, tinc Coll de Nargo a 4 km i tinc una hora per arribar-hi, la gent de l'organitzacio m'esta esperan i m'animen un munt! Tambe els i donc molt les gracies per l'ajud moral!

Ultim esforç! en menys de 25 min hem planto a Nargo! a menys de 6 min el km i no ere pas baixada! no entenia d'on sortia aquesta força, pero estava tan crescut que hagues seguit! Entran a la plaça del poble, amb la musica de Vangelis a tot trapo i bastanta gent aplaudin! Momentazo! emocions! i s'ha acabat. Que gran! Ha sortit tota perfecta! 

Han sigut 23h i 40 min, i han sigut lents, no ens enganyem, pero han servit per no tenir cap devallada fisica ni mental. Sobretot per apagar els problemes de panxa que he tingut en les altres proves i trobar el bon cami en la preparacio per aquest tipus de curses. Sumo ja 5 puntets per l'objectiu de la UTMB 2013.

Dit aixo, he pres la decisio de pararme, he estat parlan amb bastanta gent, i m'han dit que el meu calendari d'Ultres es una burrada i que es jugarme-la bastant. Aixi que anulo l'Ultra mitic d'Andorra, i possiblement fins a Cavalls del vent no afrontare cap mes Ultra. Aixo no obstan no treu que estare fent curses de 10 a 40 km i entrenos i sortides amb els amigotes!!

Gracies a tots per aguantar-me, de la Patagonia al Montblanc amb mes força que mai! 

Frank!! 

Recuperacio animica! St Quiri 2012.

Amistats! Despres d'una setmana de la tranvulcania, s´havien d'aixecar els anims. Ho he fet de dos maneres: la fisica corren l'Escanyabocs i la psicologica, me tornat a inscriure a la Transvulcania del 2013.

A diferencia del any passat, nomes vaig correr el dissabte, no estava preparat per fer la pedalada i acabar l'Escanyabocs de ferro. Aixi que amb un Triraid tranquilet, estava centrat en la Vertical St Quiri. L'objectiu principal sempre ha sigut millorar el temps del any anterior, pero aquet any volia baixar de l'hora.

Haviam, es una cursa vertical, massa curta pel meu gust pero tot es pujada, per tant es contraresta. Estic millor que l'any passat i apart l'he fet ja tres vegades. Conec el recorregut d'altres sortides que he fet. Per tant on tens el problema? Enlloc. Doncs pistoletaso i cap amun!
La primera pujada hi ha massa gent! no hi ha ritme i tot es basa en canvis de ritme fora del sender per adelantar al de davant, alhora poden ser jo un tap. Cap a la meitat, amb la cursa ja estirada, puc agafar un ritme i amb el rellotge al meu favor.

Seguixo cap amun tan fort com puc, i al anar adelantant a la gent et vas creixent. Ja veig l'ermita, queda poc, ultim gran esforç i campana!
Agafo aire, uff, quins esbufecs! saludo la gent! vaig baixan, hosti el crono! 1h 0' 05''! no pot ser! quanta estona porto aqui? no pot ser! he tingut que baixar de l'hora! total tocara esperar l'oficial!
A la nit toca orientacio nocturna passada per aigua, m'apunto amb el Fran i el Manel, per fer-la menos dolorosa, on es converteix en un fart de riure. Aixi fican punt i final al Escanyabocs del 2012.

Ahir a la nit miran el Facebook, veig una noticia de l'Organitzacio de la Transvulcania. A las 12 de la noche abrimos inscripciones. Com?? Son les 12:05! rapid a fer l'inscripcio! tinc una oportunitat de venjança! inscripcio feta! hosti, increible, despres de lo que ha passat a Cavalls del vent, pensava que passaria lo mateix a la Transvulcania. O sigui que seria per sorteig. De cop torno a veure tot el projecte factible. Tinc moltes ganes ja que arribi el dia 2 per anar a Coll de Nargo i afrontar aquets 99km!

PD: 59' 26". O yeah!!!

Transvulcania 2012. Correr o morir.

Bones tardes amics meus tots. No se ben be com començar aquesta entrada, ja que l'unic que tinc al cap es el desenllaç d'aquesta cursa i tot lo que m'esta comportan. Crec que lo mes facil es fer-ho des del principi.
L'idea de correr la Transvulcania ve del octubre del any passat, de seguida ens vam inscriure i agafar vols i apartaments. Seriem Gerard, Segu i Molina. I la Transvu en aquells moments era verge per dir-ho d'una manera, no formava part de la copa del mon, i no estava anunciada la presencia dels millors corredors del mon.

D'aqui ja pasem al dijous 10, on ja em volat i instalat al apartament, tots menys Molina que ha tingut un problema amb la maleta. Visita per l'illa de la Palma, que realment es maca i espectacular.

El divendres anem a retirar els dorsals i assistir a la xarrada, on veurem els millors explican les seves experiencies.

Uxue, Monica, Seb, Iker, Kilian i Nuria, mes quilometros en aquestes cames que qualsevol cotxe.

Ja amb els dorsals i tot apunt, nomes queda anar a dormir i sort pel dissabte.

Dissabte al mati agafem l'autobus de l'organitzacio direccio a la sortida, tot son nervis, fa molt vent, i fred. Alla ens trobem amb gent de la Seu, l'Albert i la Loli, una corredora d'Andorra. Quines ganes de sortir ja!

Sortida i vamos! tots criden!, tots estan  euforics!, tots riuen! i jo em caic a terra... una noia es creua, per no menjarmela la miro, pero es de nit i clar, no controles els peus i pam de morros a terra. Tots m'aixequen menys els meus que ja estan tiran amun i fora el sender! quins companys... bueno, seguim amun! pero ja no es lo mateix, tots son males sensacions. No podia començar pitjor!
Vaig tiran amun, deu meu quines pujades! Finalment arribo al Refugi del Pilar, on acaben els de la mitja, arribo amb l'Albert. Quina gentada! i de cop marejada al canto. M'he de sentar per on puc i menjar lo que pugui entrar. Segueixo cap amun, tinc 10km de pista forestal i no puc correr, cada cop que o intento la panxa m'apreta, torne el fantasma de la marato de Bcn, i de la HTBCN, aquet cop sabia que no acababa, pero intentaria lluitar fins al final.

Arribo al control del Reventon, quina casualitat de nom, tal com arribo... M'assento una estona, porto 6 hores i estic encara una hora per sobre del temps de l'organitzacio. Torno a la carga, tinc 1000m de pujada i  tinc l'esperança de recuperarme. Pujo fort, fins i tot torno a adelantar a la gent! qui sap, potser em recupero, pero a tocar del control de las nieves, patapam, em baixa tot, i algo nou, em puja tot! començo a vomitar aigua amb regust a Powerbar! a lo llarg de la meva vida he vomitat moltes coses, pero aigua??? he de buscar una sombra i esperar, haver que hi ha. Mai m'havia trobat tan malament, quan em donc compte ja ni veia be, estava ploran a llagrima viva i les lents a saber on estaven. He d'abandonar, ha arribat el dia.

Despres de plegar, mentres em porten a los Llanos, comences a donar voltes al cap, sobre la planificacio  de la resta del any. Se que tinc un problema a la panxa, ja son tres curses que hem pase el mateix. Tinc ganes de deixar-ho. Aquet any que tinc bones cames! Realment es mes dur abandonar que fer la cursa sensera!
Buscan la part positiva em quedo amb aquesta ultima frase, dia 2 Ultra de Coll de Nargo, vull acabar-la, sera menys doloros que abandonar-la.

Half Ultra Trail Barcelona

Bones tardes amics meus tots! Per fi ha començat la temporada de curses ultres de la temporada.
La primera cursa es la UTBCN. Cursa que significa diferents coses, la primera i mes important es saber com  estic fisicament, si realment puc tenir algun problema al genoll o algun problema afegit. La segona es una posta apunt per la Transvulcania, la cursa mes important del any. I la tercera i final doncs que em suposen els dos primers punts per aconseguir la UTMB.

Tot comença el divendres passat, on ens trobem a Sitges amb el Molina i Gerard per escoltar la xarrada sobre la cursa. Ens convoquen al Hotel Estela, molt luxe i res mes. Pero amb bones vibracions;

Escoltem la xarrada i cap a Roda de Bara a passar la nit al quartel general del Gerard, sopar i dormir rapid, dissabte toca matinar.

7 del mati, uns 400 corredors entre la Half i la Ultra, tot esta apun, ganes inmences de sortir, alla estem el trio lalala un altre cop al pie del canyon.

Donen la sortida, 5 metros i ja estem parats!! jaja clar la tipica volta pel poble per saludar a la gent, moment en que em trobo el Josep Antoni, un company que vaig coneixer a la Circular d'Oliana, ens desitjem sort i comença a tirar amun, quin crack, aquet cada setmana no para.
Les ganes em poden i intento seguir al Molina i Gerard, un ritme altissim! que se que no esta al meu abast tot i aixi els puc aguantar fins casi el segon control, a partir d'alla els deixo, estan a un altre nivell.

El dia es bo per correr una ultra, no pica el sol, fa caloreta, potser el vent es fa pesat en algun tram. I el parc del Garraf, nose, no puc dir que m'agrades molt, molta roca calcaria amb arbustos, es va fer bastant pesat.

Em quedo sol ja al quilometre 15 mes o menys, i vaig fen cami, les sensacions segueixen sent bones, pujan els petits desnivells i baixan tranquil saben que queda molt per fer. Aixi arribo al habituallament gran de la carrera, a Begues.
La sorpresa alla es que em trobo al Gerard, que ha tingut problemes de rampes i ha baixat el ritme, a mes s'ha trobat un amic d'Andorra el Sergi i han anat fent cami.

Aixi que menjo algo rapid i segueixo amb ells, anem tiran el Gerard, el Sergi i el Paco, la veu de la sabiduria, un amic del Sergi, d'aquelles persones que et poden salvar de qualsevol imprevist ja que sempre va molt ben equipat! Desgraciadament per  mi comencen els problemes, començo a sentir tremolors a la panxa i m'he de parar. Estic desidratat! tinc la panxa destroçada tot just a una mica menys de la meitat de la cursa i on ve la part rapida de pista forestal. No puc trotar, nomes em permet caminar, quin desastre, pero la he d'acabar.
A falta d'uns 20 km, conec al Marc, un noi de Granollers que venia de fer els Matxos la setmana passada o sigui tot un valent! i  gracies a ell per anar-me esperan i anar fent cami la cosa va ser menys dolorosa.

Mentrestant, el cap de files del grup entrava a meta a lo John Rambo, quedan en 19a posicio! Que gran que ets Toni.

Aprop de les 8 de la nit arribava a meta amb el Marc, feina feta! al meu rellotge marcaven 12h 45' de cursa,  12h 52' al crono de l'organitzacio, estavem contentissims! i que bo vaig trobar el brou amb la feina feta.
Tot va anar be tant pel trio lalala, i tambe pels companys de fatiga, que segurament tornarem a coincidir en alguna d'aquestes.

D'aqui dos setmanes la Transvulcania, per sort he recuperat molt be, i podre estar alla acompanyat dels meus amics i dels millors corredors de Trail de tot el mon. Es lo gran que te aquet esport. M'esperen el Segu, el Kilian, el Gerard, el Kupricka, el Molina, el Carrera.... jajaja i jo!

Salut i cames!

Marato de Barcelona.

Barcelona, les 5 del mati, em llevo i em trobo al meu amic Rull bullin arros a la cuina, esta nervios, estem nerviosos, crec que aquesta es la bona, la que baixo de 4 hores. No estic tan be com quan vaig tornar de la Patagonia, pero les sensacions son bonissimes. Aixi que un bon esmorzar i m'en torno al llit. Ja no dormo pero tampoc estic ansios com l'altre. 

Plaça espanya, 8 del mati, apun de la sortida. Ens trobem amb l'Alicia que fara la seva primera i despedeixo al Rull que s'en va al calaix de les 3hores. Com que no porto la cinta del cor, no puc saber si realment estic molt nervios, pero estic tranquil.

Busco la llebre de 3h45', mi fico darrera i toca esperar el tret de sortida!

Pum! comença la festa!!

Km 0. Sortida amb crits i tots animats cap al repte.

Km 5. Uff, quina calor que fara aquet any, estic suan ja! despres es pagara i jo no o sabia

Km 10. Instalat comodament darrera de la llebre i disfrutant

Km 16. Davan de la Sagrada familia, tinc moviments a la panxa i se que he d'anar al WC

km21. Ara es el genoll, portava tota la setmana amb dolor i ara em surt. Va ser el moment mes critic, planejan-me seriament l'abandonament.

km 30. Una altra parada al WC, crec que es la ultima, pero maleixo els espaguetis de les 5.

Km 35. Ultima parada al WC, ara ja mes igual tot, se que no baixo de les 4 hores, pero estic buit i ja no noto res, vull acabar sense haver de caminar.

km 42. Final, a diferencia de les altres maratons, tinc un final bastant trist, no tinc res a celebrar i no he baixat del crono que m'esperava. 

Bueno, aqui no s'acabara fins que no es baixi de les 4 hores!

Tornada a la realitat i planejan la temporada.

Bones tardes amics meus tots! La tornada a Barcelona i a la rutina de la feina ha sigut durissima, a diferencia del any passat en que vaig tornar del Camino  amb la pila carregada, aquet any psicologicament he estat molt fluix, no tenia ganes de res que no fos correr per la montanya.

Aixi que lo millor que podia fer era planajar les curses per motivarme a entrenar. El planing no ha sigut facil, primer perque s'han de complir els punts per entrar a la UTMB, i segon s'han de complir uns temps de recuperacio.

Ja programat el calendari us el penjo: 

- Marato de Barcelona.

- HTBCN.

- Transvulcania.

- Ultra de Coll de Nargo

- Cavalls del vent

- UTSM.

El calendari no esta tancat, amb algun km vertical, cursa d'asfalt o algo de BTT.

Com sempre, us convido a que m'acompanyeu a alguna d'aquestes curses.

Salut i cames!

Tomes falses? fotos falses...

Hola familia! en aquet maravellos viatge he fet un munt de fotos que comportaran en un futur anecdotes i bones estones! Aqui un petit recull! Espero que rigueu una estona!.

Buscan la familia voladora patagonica!

Tambe es celebra el Nadal, pero alla van per feina, pocs adornos i el Pare Noel pasa a tota velocitat saludan.

Chino capo de la mafia: - Oye Frank, vamonos de joda a tomar un Fernet, te voy a llevar a un bar donde hay Arturito!

Entrada al any nou! Res de discoteques, caminata a la platja i dormin la mona! mes dur que una ultra trail!

I la gent em deia: alla es estiu no? i jo responia: si pero em va nevar! Uuuuooo!!!

Fen el dino!! lo curios es tirarse una foto aixi en un museu, mira la foto i riure, aixecar el cap i trobarte la resta de gent del museu partinse de tu.

Pedres flotan???

fred fred.... pero dolç! i no!! no em vaig quedar enganxat!

Santi, que haces?? Jajaja, que grans els meus amics de la Plata.

Artem!, Fran Chalten! Vale ja!! que no puc mes! Com m'agrada aixo...

No coment, juas.

M'aburro!

Vigila!!! Darrera teu!!!

Fent el Pingüi! com criden aquets animalets! aixo si, son fidels.

Bueno, aqui tanco ja la meva aventura patagonica. Nomes que l'hagueu disfrutat una mica ja estic content, pero sincerament si teniu l'opurtunitat d'anari no dubteu.

La proxima entrada ja sera d'alguna aventura a la meva Estimada Catalunya.

COM A PUNT I FINAL DIRE: TOTS, TOTS, AMICS MEUS TOTS!