Cursa de la Vall del Congost. Per deixar de pensar i començar a actuar.

Hola a tothom.
Avui estic serio, no estic gaire d'humor. Despres del meu abandonament a la Vall del Congost, pels motius que molts ja sabeu i si no us els podeu imaginar, no aconsegueixo recuperar-me ni animicament ni fisicament.
Fisicament ja he ficat solucio, m'he ficat en mans d'una doctora esportiva per solucionar els meus problemes de panxa.
Animicament pfff... No tinc gens ni mica de ganes d'anar a correr per enlloc. Ara que tinc tot el temps del mon. (aquesta frase m'esta matan).

Un dels pensaments que tenia a la cursa de la Vall del Congost es que no tenia gens de merit el que estava fent. Que dilluns descansaria perque no tenia res a fotre, que dimarts igual, dimecres...
On vull arribar es que abans em sentia menys presionat perque anar a correr ere el meu escapament de la vida, ara mateix sense feina, anar a correr cada dia es com haver d'anar a treballar. I tot lo que es obligat a la llarga o acabes aborrin.
Un altre factor que he canviat es la preocupacio davant les curses, quan vaig començar ni em mirava el recorregut, ni el temps, ni el material ni res. Ere tot com una aposta ridicula de qui es mes home...a que no pujes St Quiri, a que no corres una marato... anaves, paties com mai, o acabes i punt. Ni voler saber el temps que has fet, ni les pulsacions ni res de res.

Aquet dissabte a Aiguafreda, a dos minuts de la sortida encara no sabia com vestir, per si plovia i feia fred agafar l'impermeable, pero si fa sol em morire de calor, que si el terreny esta fangos bambes amb mes taco, que sino les altres bambes per no patinar tan a les pedres, cinturo amb un botellin o camelback, agofo els guants o els manguitos... Acabo d'aconseguir complicar l'esport mes simple del mon!

Explicacions, opinions.... TOT SON EXCUSES!
Aixi que deixo de plorar i mirem d'arreglar tot aixo!

Us deixo unes fotos:

                    Fent carrega d'hidrats la nit abans, cadascu a la seva manera!

A la sortida, el Segu va ser el dominador del grup, per davan de Xavi H, que va fer les mateixes parades tecniques que un servidor, a darrera Xavi P, al que agraeixo la seva ajuda en els pitjors moments.

Apunt d'enfilar cap amunt a la primera pujada, ben abrigat i amb la gorra de Carros.

L'altre mega crack del grup, l'Albert que esta demanan mes desnivell i mes quilometres.

Afegir que la Marato de la Vall del congost es una de les millors curses que he vist a nivell de recorregut i d'organitzacio. Realment molt dura, i espero tornari l'any que ve.

Proxima estacio: Montserrat Sky running.

Agur!!!

Marató de Sevilla. A la 5a no va la vençuda.

Hola amics de fatigues coleccionadors de quilometres, d'aventures i amb temps disponible per fer un cop d'ull a les coses que escric!
Avui us vull relatar la meva primera gran cursa del any, la Marato de Sevilla!
Dissabte passat surto de Barcelona direccio al Prat per agafar l'avio i em trobo que esta nevan! Aixo va complicar la sortida del vol, pero com que ningu m'espera i tinc temps de sobres per arribar a Sevilla tot queda en una anecdota.
Ja arribat i instalat al Hotel, vaig a retirar el dorçal, he d'anar a la Cartuja al estadi Olimpic, (olimpic?? quines olimpiades a tingut?). Decideixo anar xino xano per familiaritzarme amb la ciutat. Deu meu! Quanta gent hi ha al carrer i dins dels bars! Places a petar de bars amb grans ofertes de beure i menjar! i jo que he de cuidar el que menjo per dema no tenir un susto! uff quin mono m'espera per resistir la temptacio!

Ja arribat al estadi es respira un altre ambient, aquest mes familiar. Fira del corredor, estands de botigues i productes, publicitat... i al final de tot entrega de dorçals i bossa del corredor.

Un cop feta la feina important que es retirar el dorçal i trobar el transport per dema a primera hora arribar tranquilament a la sortida, toca descansar i relax. Pero aixo es molt dificil perque els nervis et mengen bastant. El repte esta clar, baixar ja de les 4h, i l'unic que fas es buscar els ritmes de pas per poder aconseguir-ho.

Bon dia! A per la Marató!

Brrrrr! quin fred! Estem a 3 graus! i jo he d'estar amb tirantets una hora i mitja abans de la sortida! uff no aguantare pas! que faig? i remenan la bossa trobo la samarreta de Bescaran Trail Running! ohh! la vaig agafar? genial perque ocupa poc i quan em cansi la puc portar a la butxaca!

Sortida a les 9 i la veritat es que el dia que vem tenir ere l'ideal per correr! no feia calor i la maxima que vem tenir ere de 15 graus.
Seguin la pauta que em vaig marcar, la primera mitja la volia fer molt tranquil i disfrutant del ambien i de la ciutat.

Un cop al 21 per sota de les 2h  i feta la parada de rigor, toca concentrar-se i mirar de baixar temps, tot va sobre lo planejat. El primer inconvenien sera una altra parada tecnica, pero bueno segueixo be de temps, van   passant els km i seguixo bastant senser, al 28 marco el km mes rapid de tota la marato, aixo es bo, m'ajunto amb un grupet al qual i va un xicot que es un autentic Showman, el tio va cridan, saludan i animan. Realment es de gran ajuda. Del 30 al 40 son km molt macos de correr, pel centre i casc anticde la ciutat, veient els grans monuments. 

Ja fa estona que m'adono que el meu rellotge va desfassat de km respecte al quilomentratge de l'organitzacio, mes o menys porto 500m de mes del quilomentratge oficial. Aixo es un inconvenient pels temps que m'estava controlan.

Al km 39, ja a la Cartuja i rodejant l'estadi em ve el gran xof que cap maratonia vol patir. No pot ser! se que vaig molt just per acabar per sota de les 4h. Em fan molt mal les cames, pero no he de parar. Vaig molt lent, massa! Arribo al 42 del meu rellotge 3h 58 i escaig, pero se que em queden oficilament una mica menys d'un km. Deixo de mirar el rellotge i em centro a pujar una mica el ritme per acabar sense haver de parar, un cop dins del estadi per correr la volta final, ja res fa mal, un tire sol i disfruta del moment! Passes la meta, rius, pujada d'endorfines, et donen una medalla i xoff! quin mal de tot! 

 4h 03' 26". Ara si que m'he quedat ben be a les portes del objectiu! Una autentica llastima, pero he d'estar content, o he roçat! Aixi em motiva per seguint fent com a minim una marato d'asfalt al any. No m'agradaria aconseguir-ho i cremar-me per no tornar a correr una marato.

Gracies gent!

P.D: Despues el dinar va ser de traca i mocador!