Vistas de página en total

viernes, 26 de abril de 2013

Pels camins dels Matxos.

Bones tardes amics meus tots! he anat a Torelló amb l'amic Segu amb la seva furgo! he dormit a la seva furgo! que buena que es! m'he deixat estar d'hotels de 5 estrelles i passes vips, perque el soci del Atletic Santa Fe es valiente como yo! porque es MATXO como yo!

Jejeje, aixi seria mes o menys l'entrada del gran soci del Espanyol Quimet Canyelles.

Bueno, diumenge passat a les 6:30 estem a la linia de sortida els Xavis, (Pubill i Hernan), l'Albert Segu i un servidor, per afrontar els 63km i els mes de 6000m acomulats d'aquesta classica marxa catalana.


El Xavi H i l'Albert van per davan, al seu ritme, menjan llom i mel i fen fotos.

Em prenc la cursa molt tranquilament i amb la certa por de sempre, perque no se com em respondra la panxa i al km 10 ja he hagut de parar. A poc a poc vaig recuperan i troban sensacions.
Una opinio de collita propia que tinc, es que les curses inacabades o que o passes realment malament son curses amb llocs horrorosos, mala organitzacio i que no valen res.... aixo ho vaig arribar a pensar la primera hora de cursa....

Ja recuperat, començo a enfilar el primer punt mitic de la cursa, pujar el Puigsacalm, on la sorpresa es molt grata. Esta ple de gent que anima molt i et fa donar aquell petit plus.


Apunt de coronar.


Ja a d'alt, on es pot veure el gran ambient que hi havia.

Baixada tecnica amb cordes i passos complicats, on arribo al control gran abans d'enfilar a Cabrera.
Tinc l'estomec tancat i mes impossible menjar un tall de butifarra, aixi que decideixo enfilar amunt sense menjar. Aixeco el cap i veig una paret impresionant, no se pas com pujarem a d'alt sino es amb peus de gat i cordes! Mes endavan apareixen unes escales que solucionen el meu dubte.



 Quin fart de pujar escales, es van fer eternes, sort de la barana, semblava que anes begut.


Coronada la pujada, una mica d'aigua i cap aball!

El principi de la baixada havies d'anar amb els 5 sentits, perque ere molt estreta i barrancosa, amb pasos de via ferrata i baranes clavades, vaig disfrutar moltissim! Corren a bon ritme em vaig plantar al control del km 40 on em vaig trobar al Xavi Pubill amorrat al porro de vi, quin crack. Doncs perfecte, aixi l'acaberem junts i sera mes distret.
Fent cami, li comento que el rellotge em marque 43km, a ell 45km, anem una mica desfassats, pero com que el meu falle bastant penso que es una bona noticia. La sorpresa es que arribem al control del km 49! Ostres porto un desfasse de mes de 5km! aixo vol dir que m'estalvio casi una hora!


Ultima Pujada! i amb un parell de km estem a Torello.

A bon ritme anem fen cami, travessan algun riu, pujan i baixan i adelantan mes gent de les curses curtes ja ens plantem a Torello.


Arribada a meta despres de 12hores d'esforç. Objectiu complert!

D'aqui tres setmanes la Transvulcania, Vendetta!!




No hay comentarios:

Publicar un comentario