Vistas de página en total

jueves, 3 de mayo de 2012

Half Ultra Trail Barcelona

Bones tardes amics meus tots! Per fi ha començat la temporada de curses ultres de la temporada.
La primera cursa es la UTBCN. Cursa que significa diferents coses, la primera i mes important es saber com  estic fisicament, si realment puc tenir algun problema al genoll o algun problema afegit. La segona es una posta apunt per la Transvulcania, la cursa mes important del any. I la tercera i final doncs que em suposen els dos primers punts per aconseguir la UTMB.

Tot comença el divendres passat, on ens trobem a Sitges amb el Molina i Gerard per escoltar la xarrada sobre la cursa. Ens convoquen al Hotel Estela, molt luxe i res mes. Pero amb bones vibracions;
Escoltem la xarrada i cap a Roda de Bara a passar la nit al quartel general del Gerard, sopar i dormir rapid, dissabte toca matinar.

7 del mati, uns 400 corredors entre la Half i la Ultra, tot esta apun, ganes inmences de sortir, alla estem el trio lalala un altre cop al pie del canyon.

Donen la sortida, 5 metros i ja estem parats!! jaja clar la tipica volta pel poble per saludar a la gent, moment en que em trobo el Josep Antoni, un company que vaig coneixer a la Circular d'Oliana, ens desitjem sort i comença a tirar amun, quin crack, aquet cada setmana no para.
Les ganes em poden i intento seguir al Molina i Gerard, un ritme altissim! que se que no esta al meu abast tot i aixi els puc aguantar fins casi el segon control, a partir d'alla els deixo, estan a un altre nivell.

El dia es bo per correr una ultra, no pica el sol, fa caloreta, potser el vent es fa pesat en algun tram. I el parc del Garraf, nose, no puc dir que m'agrades molt, molta roca calcaria amb arbustos, es va fer bastant pesat.

Em quedo sol ja al quilometre 15 mes o menys, i vaig fen cami, les sensacions segueixen sent bones, pujan els petits desnivells i baixan tranquil saben que queda molt per fer. Aixi arribo al habituallament gran de la carrera, a Begues.
La sorpresa alla es que em trobo al Gerard, que ha tingut problemes de rampes i ha baixat el ritme, a mes s'ha trobat un amic d'Andorra el Sergi i han anat fent cami.

Aixi que menjo algo rapid i segueixo amb ells, anem tiran el Gerard, el Sergi i el Paco, la veu de la sabiduria, un amic del Sergi, d'aquelles persones que et poden salvar de qualsevol imprevist ja que sempre va molt ben equipat! Desgraciadament per  mi comencen els problemes, començo a sentir tremolors a la panxa i m'he de parar. Estic desidratat! tinc la panxa destroçada tot just a una mica menys de la meitat de la cursa i on ve la part rapida de pista forestal. No puc trotar, nomes em permet caminar, quin desastre, pero la he d'acabar.
A falta d'uns 20 km, conec al Marc, un noi de Granollers que venia de fer els Matxos la setmana passada o sigui tot un valent! i  gracies a ell per anar-me esperan i anar fent cami la cosa va ser menys dolorosa.

Mentrestant, el cap de files del grup entrava a meta a lo John Rambo, quedan en 19a posicio! Que gran que ets Toni.

Aprop de les 8 de la nit arribava a meta amb el Marc, feina feta! al meu rellotge marcaven 12h 45' de cursa,  12h 52' al crono de l'organitzacio, estavem contentissims! i que bo vaig trobar el brou amb la feina feta.
Tot va anar be tant pel trio lalala, i tambe pels companys de fatiga, que segurament tornarem a coincidir en alguna d'aquestes.

D'aqui dos setmanes la Transvulcania, per sort he recuperat molt be, i podre estar alla acompanyat dels meus amics i dels millors corredors de Trail de tot el mon. Es lo gran que te aquet esport. M'esperen el Segu, el Kilian, el Gerard, el Kupricka, el Molina, el Carrera.... jajaja i jo!

Salut i cames!
















1 comentario:

  1. Molt be nen la cronica :P Ostres m'ha sobtat veure el Sergi també, es Duaner, jo també el conec :P

    ResponderEliminar