Ultra Trail Serra Montsant. Paso curs, pero a la recuperacio.

Bones tardessss amics meus tots!
Suposo que tots heu sigut bons estudiants i mai us heu deixat una assignatura pel setembre, en el meu cas alguna assignatura m'havia deixat. Algo semblan ha passat amb el tema ultres. La UTSM no tenia intencio de correr al principi d'any, contan que acabaria la Transvulcania i que si entres a Cavalls, tenia punts per la UTMB de sobres. Pero com que no va ser aixi, i hem feien falta 2 pts per poder fer la pre-inscripcio de Montblanc, doncs a cap a Cornudella a fer la recuperacio!

Divendres arribo a Cornudella, plou algo, cosa que no em sorpren, ja que la previsio per tot el finde es de pluja i vent. Hem trobo al Albert que m'explica una mica els canvis de la cursa per prevencio. Retirem el dorsal i cap a dormir. Millor dit, a passar la nit perque encara els nervis em poden.

              Si no acabo, m'haure de buscar una altra cursa per poder-me afeitar

Dissabte al mati, nomes aparcar hem trobo al Jose amb la familia, queda una hora i anem al bar on hi ha l'Albert. Encara no plou i diuen que fins al migdia no obriran l'aixeta. Sensacions molt bones, perque se que encara que fagi temporal vaig molt ben equipat, com diu l'amic Molina: al mal temps, bona roba! A mes som els tres que ens vem ajuntar a la ultra de Nargo. Doncs perfecte!

            ja a la sortida, ben abrigats per lo que vindra mes endavan

Tret de sortida i amun! l'Albert i el Jose a lo seu, comencen a remontar posicions. Els primers km son molt rapids, ja que han tret la primera pujada. De cop ve un corredor i em demana si soc el noi del Atletic Santa Fe que cor ultres, sense haver-lo vist mai ja se qui es, es l'Angel Tora, l'altre membre del Atletic Santa Fe que cor ultres! Pasem uns km junts, i lo tipic, treguem a reluir curriculums. Deu meu! Hem sento com un jugador de regional parlan amb Leo Messi! L'Angel ja ha corregut la UTMB, la CCC i moltes altres. La bona noticia es que te intencio de tornar a la UTMB. Hi hauran dos Atletics a la UTMB!!

L'Angel tira cap endavan, jo no tiro tant, pero estic conten com estan anan les coses. Al km 30 i arribo amb 4 hores! Massa canya per mi, pero el lloc es increible. El congost de Margalef es realment espectacular.

Cap a les 8 hores de cursa em planto a Cabaces, arribo amb el Ramon de Tarrega i el Xavier d'Artesa, quins dos grans corredors i companys, al Ramon el conec de la Circular d'Oliana d'aquest any. Mengem be, pero ells es queden alla, una llastima perque hem trobava be amb ells. Un saludo desde d'aqui i espero trobarme'ls a la proxima!

Surto de Cabaces sol, ploven molt, pero amb la moral molt alta i amb cames per afrontar els proxims 35-40km que queden. Al cap de dos hores m'arriba la nit, aixo juntament amb la fatiga i estar molt atent a les marques fa que vagi molt lent. Al arribar al control de Vilella Baixa arriben darrera meu un grup de 5 nois, 4 de Tarragona i un d'Andorra, m'ajunto amb ells i la cosa es fa mes distreta. A mes pel seu ritme vaig mes comodo. La pluja apreta i el fred es nota. Els ultims dos controls fins a Cornudella es fan eterns, pero com que tot te un final, passades les 3 del mati arribo a Cornudella.

Han sigut 91km i 3600 metres positius, en 18h 9min. He aprovat i recuperat l'assignatura pero, com passava al colegi acabaves pensant que o podies haver fet millor, que al ser una recuperacio encara que treguessis un 8 quedaria en un 5, doncs mes o menys, quan a Cabaces estava sortin amb 9 hores, em veia capaç d'acabar sobre les 15 hores. He perdut 2 hores ben bones per culpa d'un baixon fisic. I aixo s'ha de millorar de cara l'any que ve.
Felicitar al Albert i Jose per l'excelent cursa feta, pero sobretot l'admiracio a dos homes, al Javier Fran, un corredor cec que va acabar la cursa i el seu guia l'Albert Giné. Gent aixi fan que mai es perdi la motivacio i les ganes de seguir endavan.
Primer pas per poder correr la UTMB 13 fet. Ja he reunit els 7 punts que demanen, i 1 puntet de mes per assegurar. Pas a paset anem complin objectius, nomes queda dir a tots els que em vaig troban en aquet cami que:
Moltes gracies!

Amics nous tots: Toni Molina

La meva mare sempre ha dit: dime con quien andas y te dire quien eres. Haviam analitzem aquesta frase seriament. "Con quien andas", la meva mare ja sabia que jo de petit em dedicaria a caminar per aquest mon.

I con quien ando? doncs la persona amb qui mes km he compartit duran dos anys es...Toni Molina! Au ja podeu dir qui soc.

Tot comença a Noves de Segre, a la arxifamosa vertical quiri, i Gerard (que sera el proxim en passar per aqui) hem presenta a Mini-Molina. I em proposa fer la Cavalls del Vent algun cap de setmana d'aquets. Doncs dit i fet al cap d'un mes estavem fen la Cavalls del Vent, i al cap d'un altre mes la Carros de Foc i al cap d'un mes la Circular d'Oliana....

Com veieu a les fotos es un tio brillan! la seva evolucio com a corredor de llarga distancia es infinita, reventan cronos a curses com la Transvulcania o la Celestrail d'Andorra. Es que durant aquets dos anys ha sigut un no parar. El seu hobbie es saber fins a on porten els camins de la comarca. I la seva debilitat una Voll Damm ben freda.

Aixi es el gran Toni Molina, el primer company que us presento que si tot va be, m'acompanyara l'any que ve a Chamonix.

Cavalls del Vent.

Hola amics! us explicare una mica com anat un dels objectius de la temporada, la 4a prova de la copa del mon de llarga distancia, la Cavalls del vent. (i de la pluja, neu, boira i fred).

A falta d'una setmana, quedo amb el Xavi, Segu i Molina per fer la segona tirada pel parc natural del Cadi Moixero, pero al arribar a casa em fa tan mal el coll que no puc ni tragar saliva. Vaja m'he de ficar malalt a una setmana de la cursa. M'ha mare em va donar unes pastilles pel coll i jo per l'altre costat li anava foten tantos al xarop de la tos. En comptes de millorar vaig empitjorar encara mes. Va hi hem surt una urticaria amb unes ronxes vermelles que amb els dies em van anar baixan a les mans i als peus, vamos una alergia.
A tres dies de la cursa i a urgencies a que hem desinflesin a base de sueros de cortisona.
A la tarda ja vaig renunciar a correr la cursa, i vaig ficar el meu dorsal al millor postor.

Falten dos dies per la cursa, massa aviat, ningu el vol. Jo, en aquells dos dies per la Seu vaig millorar notablement i com que el Molina estava de vacances, ens vem dedicar a preparar la cursa, que si el material,  que si els entrenos, que si el menjar, que si els temps de pas.... monotema.

Total que sense voler em vaig adonar que estava planifican la meva propia cursa, que sapiguen que estan limitat fisicament, moralment estava motivadissim. Aixi que assumin tota la responsabilitat i que, com diu el meu pare, ja soc grandet el divendres em vaig presentar a Baga a retirar el meu dorsal.

Dissabte al mati, plaça major de Baga. Sona una de les meves cançons preferides, Bso del ultimo mohicano, la plaça a reventar de gent. A davan tothom fa fotos, Kilian, Kupricka, Castanyer, Jones, Jessed, Picas, Frost, Frosberg... A darrere tothom es desitja sort, Segu, Molina, Pubill, els andorrans Paco, germans Torner i Silla.
Si, Silla. Ja descarregat de la pressio, nomes estar al punt de sortida per mi es un logro. M'atabala molt el temps. Porto molta roba termica per parar el fred, pero se que no porto una bona proteccio per la pluja  i moll tindre fred.

Pistoletasso, euforia i nomes deixar Baga comença la pujada cap al refugi del rebost i del niu del Aguila. La pluja nomes dona un quart d'hora de treva. El ritme es lent perque el sender es estret hi ha molta gent. A mi ja hem va be. A les 2 hores de cursa ja per sobre dels 2000m començo a patir fred, vaig moll i fa molt vent. Al arribar al control, han abilitat una sala per refugiar de la pluja i del fred, nomes entrar m'impacta molt veure gent abrigada amb mantes termiques, en un minut o entenc. En un minut vaig quedar gelat! Com que no hi ha res calent decideixo marxar cap aball de seguida per arribar el mes aviat possible al refugi del Serrat de les esposes.

Porto dos hores baixan i se que hem queda poc per arribar al refugi. Per sort meva em conec molt be el recorregut de la cursa. El terreny es converteix en impracticable, tots es fang, que fa que patinis molt i que vagis lent a tot arreu. Llavors arribo a l'ultima gran baixada abans del control. Quin festival de caigudes! Al que jo tambe i colaboro!

Avituallament rapid i cap a fora! el fred segueix present i se que en una horeta em plantare al control 4, al refugi de Cortals del Ingla. Aquesta hora la comparteixo amb un altre corredor jove, que m'explica les seves ultres pel pais Basc pero que mai amb un temporal com el d'avui.

Ja a Cortals, menjo i bec tot lo que puc, porto una mica mes de 6 hores i la part que ve ara fins a Prats d'Aguilo sera dura. Aquesta part la divideixo en tres, la primera es una pujada pel bosc, en que el terreny es fa molt pesat al haver de menjar molt fang, la segona part es mes pedregosa, ja que es l'entrada a Cadi. Aqui vaig tenir una "pajara" al pujar, vaig tenir que parar a menjar algo perque l'esforç o requeria. I la tercera es la baixada de Cadi fins al refugi, on va ser un altre festival de caigudes!.

Bueno, ja estic a la meitat de la cursa, porto unes 10 hores fetes i uns 45km correguts, deixan apart el tema fred, estic be, estic molt content de fins on he arribat. A Prats tinc una bossa que he deixat. L'agafo i vaig a canviar-me.
Aqui, on tots podeu interpretar que es una millora per mi, es on es va acabar la cursa, vaig tardar mes de 30 minuts en canviarme. Podeu imaginar que el refugi estava a reventar de gent, la majoria abandonaba. Treurem la roba que portava es va convertir en un repte, intentar ficarme la roba seca sense embrutar-la de fang impossible, i tot aixo va comportar que de passar a estar fred a estar encara mes fred.

Entrego la bossa, menjo un bon plat de macarrons i surto a conquerir el mon! Una conquesta de 20 minuts aproximats, aixo es lo que va durar. Ja vaig sortir de nit del refugi, i em van dir que a d'alt del pas de Gossolans estava nevant. Estava fred, gelat, pero vaig pensar que deseguida entraria en calor, no va ser aixi.

Encara no havia sortit del bosc per entrar a la tartera que el Cadi em va venir a saludar. Dins d'una boira i plugim em va enviar una ventisca i neu que tallava la pell. Aixi hem va dir hola! I em va recordar que fara uns 6 anys hem va fer perdre envian-me als peatges del tunel, que l'any passat em va fer passar una nit al ras tapat amb una motxila i que fa uns mesos em va deixar penjat en un balco on no van venir els bombers de miracle.

Ell em va avisar, el Cadi em va dir aquet cop encara no, es la nostra relacio, ell es el gran porter de discoteca que em va dien encara no tens l'edat per entrar. Aquet cop li vaig fer cas, i m'hen vaig tornar endarrera i realment content de fins on havia arribat.

Ficha del corredor

Francesc Silla Martinez

Posición: 9999

Dorsal: 891

Categoría: M

(Clt): 9999

Tiempo total Rebost 01:51:50 Niu d'Àliga 03:33:12 Serrat 06:29:41 Cortals -- Prat d'Aguiló 10:47:09 Estasen Gresolet -- St. Jordi

Tots sabem la trajedia que va comportar la cavalls del vent aquet any, la companya Teresa va perdre la vida,
s'esta debaten molt de fins quin punt  s'ha de parar una cursa, si l'organitzacio la para o si es para un. Puc
entendre els dos costats. Aixi que intentem mirar de fer-ho d'una manera constructiva. Descansa en pau Companya.