El sabor de la derrota

Octubre del 2015, ha passat massa temps des del últim escrit. La mandra, l'ordinador espatllat, no pensar-hi, desil.lucions.... Pero en el fons la vergonya i la decepció.

El 2014 va ser molt dur, abandonaments a l'Emmona i de la Mitic a primeres de canvi on tenia que fer un salt de qualitat per agafar experiencia i confiança per l'UTMB.



Avituallament d'Emmona. Ara mateix la meva ultra preferida.

Aquestes dos curses eren l'objectiu principal, per sort em vaig poder treure una mica el mal sabor de boca a la Cadi i la Matxicots.



Pujan al Montsen de Pallars.

Una mica mes animat i amb la confirmació de que tenia plaça per l'UTMB del 2015 em fico enserio i començo a fer passos importants per poder acabar amb èxit aquest projecte. El primer que faig es buscar una nutricionista, (em vaig equivocar en L'escollida), compromís absolut en la dieta i en bondat i finalment em marco uns entrenos basats en el desnivell mes que en km.

Al març cau la UT de les Fonts, primera cursa que faig per etapes, molt aconsellable. L'acabo mes per la motivació i ganes que per cames i sobretot problemes de panxa.
L'Abril sera la punta màxima de forma, trec un gran resultat a la marato del Congost i al Matxos. Soc ràpid, resisten i lo millor! Sense problemes de panxa. Un disfrute total.


Matxos 2015. Casi 2h mes ràpid que el 2013.

Al maig anem  a França a correr la marato del Vignemale. Impressionant cursa coronan el cim mes alt dels Pirineus Francesos. Va ser brutal.

Fent bons entrenaments al estiu i complin objectius ens plantem a Chamonix a finals d'Agost. UTMB.

Cavalls del Vent 2013. Ja soc un home.

Bones i retrassades tardes amics meus tots!
Si recordeu l'any passat el que va passar a Cavalls del vent i tota la peripecia que havia tingut abanç amb aquesta ruta, sabreu que mai els vaig completar sense haver patit cap entrevanc. Aquest any va ser diferent.

Al principi direccio al niu del Aguila. Aquest any vem gaudir de molt bon temps per correr.

Amb la ruta mes que memoritzada, amb una temperatura ideal, amb l'ajuda d'uns pals i amb l'equip d'hivern a sobre (massa inclus, pero es lo que demanaba l'organitzacio i es van ficar molt seriosos), vem sortir de Baga per conquerir els 84km de la Cavalls mes els 16 nous de baixar a Bellver.

Amb mes previsio que una altra cosa i anar fent via vaig anar asseguran els 10 controls de tota la cursa.

El ritme ere bo al principi, caminan rapid les primeres pujades i trotan i corren a les baixades. Aquest any sense caure per culpa del fang i sense passar fred.
El primer lloc on faig una valoracio d'estat, sempre es a Serrat de les esposes, si alla arribo be de cames i de cap puc seguir 20km mes, aixi que cap a Bellver a veure aquest nou tram.
Arribo a Bellver, menjo, bec i em rento la cara. Saludo algun amic i tiro cap amunt un altre cop. Fa molt sol i toca menjar pista, es fa etern!

Un cop arribat a Cortals i plena montanya he d'anar cap a Prats d'Aguilo, el tram mes espectacular de tota la cursa. Vaig be i rapid, per lo que son les meves condicions, clar. Mes de mitja cursa, arribo una mica mes rapid de que es pongui el sol, aixi que alla em vesteixo d'hivern, trec el frontal i la radio! Si! molts em matareu per lo que vaig fer, pero ja estava cansat i necessitava distreurem una mica, aixi que vaig ficarme a escoltar el partit del Barça. Vaig calcular que anan be les dos hores de partit em portarien a Estasen en un tres i no res.

Doncs es va acabar el partit i encara no havia entrat a la pista! que llarg i lent vaig fer aquest tram! les cames ja feien figa, la pujada a Gossolans va ser un suplici pero la baixada ja fatal. Per cert el Barça va guanyar 3-0. Un cop a Estasen, menjar i cap al lavabo a cumplir amb la tradicio de cada cursa.

La Baixada a Gresolet encara va ser mes dura i lenta, de nit es fa molt tecnica i anava a pas amb un companys que xino xano i anar xarran vaig arrivar fins al St Marti. Alla vaig fer una gran parada per conciensiar-me de la pujada a St Jordi, sabia que ja era molt dificil baixar de les 24h pero tenia clarissim que aquest any l'acababa. Vaig menjar i beure molt per agafar forces i quan sortia el company hem diu que ho deixaba. Noooo! Haure de pujar St Jordi sol!

Ja matinada del diumenge, el meu cos fen SS, molts direu: aixo es normal en tu, doncs si! ja sigui una Festa major o una cursa llarga que jo acabo fen SS. Vaig cansadissim, saltan pedres per no mullarme els peus, repenjat dels pals apunt de doblar-se, sentan-me a les pedres per descansar algo, aixeco el cap i veig frontals a l'altre costat de montanya a una alçada que fa que hem desanimi encara mes. Pero no vaig sol, tinc una lluna plena a d'alt que hem guia i hem dona força a seguir. Arribo a Sant Jordi, aixo esta fet.

Surto de Sant Jordi amb un grupet, el meu frontal ja no em done res i el Nao ja fa hores que ha deixat de donar-me llum. El seu ritme es bo, pero a la que veig que clareja i no necessito llum, els deixo endarrera en busca de la gloria!

Ultims km abans d'arribar a Baga, estic trotan ja pensan en passsar la meta i que s'acabi ja aquest dia tan llarg, vaig adelantan alguns i ens anem animan. Aixo ja esta. Feina feta!!

Els Xavis, l'Albert Artigues ja fa hores que l'han acabat, el Segu i el Molina pel cami s'han quedat, es que no es pot anar tan rapid! Felicitarlos a tots!

A la proxima entrada us explicare com vaig prepara aquesta cavalls del vent!

Agur!!

Juliol. Poker de curses.

Bones tardes amics meus tots!
Aquest mes de juliol s'han repartit els quilometres i el desnivell en 4 curses en comptes de fer-los tots seguits.
4 grans curses per aixo, cada una amb una particularitat diferent i amb diferents ritmes.  La nota ficada per mi mateix en aquestes 4 es d'excel.lent!!

Dia 7, Bescaran Trail Running.

Diumenge ben d'hora ben d'hora, toca anar a correr a Bescaran, despres del "entreno d'Andorra" crec que estic capacitat per afrontar en condicions aquesta dura cursa, pero dissabte nit decideixo sense voler ferla mes epica. Vamos que la empalmo amb la festa major d'Adrall.
Mala idea...

Amb la gent del club on cada dia estan mes forts! El Xavi va fer 2n!

La cursa va ser una mitja marato amb uns 1700m positius, per una altura maxima de 2500m coronan el Monturull, on les vistes impresionants de la comarca i del pais del costat van ser espectaculars.

Davant del meu estat d'insomni val mes que comenci tranquil, bastanta part de la cursa la conec del any passat i aixo ajuda bastant, pero desconec la pujada i reservo bastant, tinc dubtes de fins a on puc arribar. Un cop a d'alt, em trobo molt be, i puc afrontar la baixada en condicions i com m'agrada.

Un cop a Bescaran sorpres pel resultat, toca anar a dinar amb tota la tropa llodrigona, pero ara si que estic out del tot.

 
Aquest any la cursa s'ha pogut correr integra, per mi es una cursa diferent a tot lo que tenim a la comarca, es una Skyrace en tota regla, del nivell de curses de copa Espanya o fins i tot copa del Mon. Felicitats Bescaran!.


Dia13, Cadi Trail.

L'edicio 0 de la Cadi Trail es va organitzar en un temps record i  no entrava en el meu calendari, pero mai li pots dir que no a una cursa montada al teu poble, en que el recorregut es el lloc d'entreno, feta per uns amics i un club del qual tambe soc soci.
Donan prioritat a la cursa de les Dolomites de la setmana següent, la ultra em va semblar excessiva, per tant aniria a competir a la Marato que em desgastaria menys.
Aixi que disfrutan de la cursa sense badar pels talls, pujem a d'alt de Cadi pel costat del Bosc Bentanachs i baixem pel costat del barranc de la trava.

Marcan-me un ritme i uns objectius de temps que son superats ampliament fent que acabi molt content.

Corren lo mes rapid possible en les zones planes del recorregut.

Felicitar a la gent de la UEU, i als voluntaris per les hores i la feina feta.


Dia 21, Dolomites Skyrace.

Una de les grans! Una classica del campionat del mon aquest cop convertida en campionat d'Europa. Si afegim que el viatge, estancia i companyia a sigut excel.lent tenim un viatge de 10.

Sortim de la Seu l'Albert Segu, el Toni Molina (ampliament conegut en aquest bloq) i un servidor. Arribem dijous al vespre a Canazei, just per informar-nos del Kilomentre Vertical que volem veure divendres, sopar i anar a dormir, ja que esta tapat i fa fred.

Matinem divendres, sortim de la furgo i... s'ens cau la baba, lo que ens va tapar la boira ahir a la nit avui son montanyes perfectes. Anem cap a la sortida del KV i comencem a tirar cap amunt. Quin desnivell! ens ho prenem en broma perque aquestes pujades del 50% (1000m en 2'1km) son durissimes. (esa subida es un poco Stramboliko!).
Veiem passar la crem de la crem i animem al maxim! Quines besties! i Kilian fot "l'hachasso" final i s'emporte la victoria. Al final podem baixar amb tots els grans d'aquest esport on ja no ens separarem d'ells casi en tot el cap de setmana. Com diu un company que li apasiona aquest esport, coses del desti...

 Gran record que m'emporto i sobretot la grata sorpresa de poder compartir moments amb l'elit, grans corredors, millors persones.

Dissabte fem un reconeixement de la ruta, que hem servira un munt pel diumenge i un plus mes de motivacio al poder fer-ho amb els bons. La veritat es que aquestes montanyes em van deixar boca badat. S'ha de tornar!

Diumenge! Dia de la cursa! 21km 1600m+, altura maxima per sobre dels 3150m.

                             
                                      A la sortida, amb unes ganes terribles!   

Tenin una petita experiencia en curses de montanya, aquesta s'emporta la palma de com vaig poder afrontarla i correrla. Des del primer metro fins l'ultim, el nivell de concentracio que em va comportar va ser desconegut per mi. Els talls de temps per no quedarse fora eren per no adormir-se.

Coronan el Pordoi, en 1h44', 6' per sota del tall, aquet ere el principal repte.

No podia badar, no podia perdre temps. LLavors, es una cursa dura? no se contestar la pregunta, em vaig cansar tan pujan com baixan, fins i tot els trams amb tobogants de neu havies de vigilar no emportarte algu per davan.

Arriban al Piz Boe, 3200m d'altura i ficat a correr per començar a baixar, jo? a lo meu

Descens molt tecnic amb neu, pedres, herba i finalment asfalt, pero sempre miran el terra perque els barrancs no perdonen.

Arriban a meta, contentissim per haver acabat i pel temps realitzat. Emocions que feia dies que no sentia per un gran esforç.

Dilluns i dimarts els vem passar per Courmayeur i Chamonix on vem acabar de destroçar les articulacions pels maravellosos senders dels Alps. Espero tornar aviat!!!!

Dia 27, Catllaras Trail.

Primera edicio de la cursa amb sortida a la pobla de l'Illet al Bergueda. Em vaig apuntar a aquesta cursa a mitjans de mes perque l'idea d'acabar el juliol corren aconseguin un Poker de curses matreia molt.
Divendres pero, estava molt cansat de cames i amb alguna punxada als isquios. Estan en un estat de forma tan dolç i desconegut per mi, (sobretot per haver solucionat els temes de panxa) vaig decidir tirar endavan.

Aixi que dissabte a les 7 juntament amb el Xavi Pubill i el Toni estem d'avant de la sortida de la cursa de 30km, l'Albert ha sortit abans a correr la de 55km, (un aperitiu per a ell).

Tenin 2000m positius el desnivell no es molt pronunciat fent que la cursa sigui molt rapida fins mes enlla de la meitat, el ritme es bo i les cames responen de maravella. Vem tenir trams de fang on havies de tenir les bambes ben lligades perque es quedaven clavades. Una anecdota a resaltar va ser que em va volar el dorsal.

Aqui afrontan l'ultima pujada mes dreta al final, amb els dos companys que vaig tenir el plaer de compartir km.

La cursa t'ofereix paissatges diferents de montanyes com el Pedraforca i el Cadi, i en general de la Serra del Catllaras on al temps de la brama dels cervols ha de resonar fort per aquets balcons que te.

La baixada ja mes tocat de tot el tute del mes va ser mes lenta de lo normal i arriban a la pobla en una mica mes de 4h vaig concluir aquest petit pero gratifican repte!






Bona parrafada he escrit avui! Espero que agradi tan com jo he corregut aquestes curses!

PD: Aixo es impossible m'agrada massa!

La Ronda dels Cims. La Ronda dels somnis.

Bones tardes amics meus tots!
La Ronda dels cims, que dir... no es una cursa de paraules sino de numeros, no es una cursa de fets sino d'emocions. Per tan es molt dificill d'explicar.

Divendres 7 del mati a Ordino, punt de sortida d'una de les curses mes dures d'Europa, per davan fins a 62 hores per acabarla. Se que sera dur, pero no m'esperava tan!!

 Neu, pluja i fred. Va ser el coctel de tota la tarda. Refugi del Pla del Estany.

Comencem a enfilar pel coll d'Ordino despres d'una emotiva arrancada on m'he trobat coneguts que animaven moltissim! El ritme es suau i constant, pero pasen  km's i metros de desnivell i el primer avituallament no arriba.... fins passat el km 20!

Lo mes dur per mi van ser desnivells molt verticals, com ara la pujada al pic de la Capa

Cada cop mes abrigat i ja amb els pals montats vaig fent cami fins al migdia, on arribo a LLorts a dinar, pel meu gust els avituallament eren perfectes i sobretot el tracte dels voluntaris, realment bonissim, on et sentaves i et portaven tot lo que vulguessis! Aqui cuiden molt al corredor.

Fotos duran la cursa

Les cames i el cos funcionaven molt be, pero el ritme cada cop ere mes baix, a mitja tarda es va ficar a ploure i arriban a Pal ens van neutralitzar la cursa. Sort que porto roba per canviarme perque sino hagues quedat cubito. El meu cap esta molt cansat, i veig que no podre, aixo es molt dur, i no porto casi res de cursa.

Mai porto els pals a sobre, pero aqui imprescindibles, al igual que material termic i menjar.

Sortin de Pal, amb un company Japones, ens toca afrontar mil metres de pujada fins al pic de la Capa. La pujada es lenta i pesada i sobretot vertical, pero a d'alt ens trobem la sorpresa del amic de la gaita!

La baixada tota enfangada i ja entran de nit per arribar al coll de la botella, faig un resum del que porto. 52km, 3910 m + i 3309m - duran 14h 37'. Encara estic unes 5 hores per sobre del tall, pero no em veig capaç de poder acabar aquesta cursa.
Aqui es on tinc un remordiment, perque no ho vaig donar tot, vaig preferir deixar-ho alla on encara tenia cames i no vaig superar el baixon psicologic.

La Ronda encara em va molt gran, es la veritat, pero no la donc per impossible, espero conquerirla aviat!

Aquest mes de Juliol es presenta mogudet!!!! Agur!!!

Transvulcania 2013. Vendetta!

Bones tardes muyayos! Fara un any ocurria aquesta entrada:
http://franksilla.blogspot.com.es/2012/05/transvulcania-2012-correr-o-morir.html
us enrecordeu? jo si que o vaig recordar aquest cap de setmana, per sort aquest cop no va passar, pero anem per parts.

Al cap d'una setmana que passes la cursa del 2012 ja van obrir inscripcions, al cap d'unes hores ja estava inscrit. Tenia un any senser per entrenar i preparar aquesta gran cursa que es la primera de la copa del mon de curses de llarga distancia.

Aquest any m'acompanyaria l'Albert Artigues, bona senyal, sempre que vaig amb ell les coses surten be, i com que ja em conec l'illa anem a per feina deseguida.

Retirada de dorsal, i foto oficial amb el cartell, un classic, com les cares que fica l'Albert.

Ja amb la feina feta i tot preparat ens anem a dormir divendres ben d'hora per llevarnos dissabte a les 3 del mati per agafar la "guagua" que ens portara cap al faro de Fuencaliente on hi ha la sortida.

Ja  apunt de sortir! AC/DC a tot trapo i amb els ulls ben oberts per no anar de nassos al terra.

Pistoletasso i cap amun! els primers km son una llarga pujada per terra volcanica, no recordava que costes tan correr/caminar per aquesta terra, la noto molt xafada i t'enfonses molt, rapidament he de començar a pendre algo de magnesi perque tinc els bessons pujats. L'arribada al poble de los Canarios al km 8 es genial,  molta mes gent que l'any passat animan, pero moltissima!!! i finalment es fa de dia.

Comencem a enfilar a las Deseadas on ja pararem de pujar i començarem a fer alguna baixada, fins ara em fet de nivell del mar 0m, fins a uns 1800m. Les sensacions son molt bones pujan i fins i tot em prenc el luxe de fer alguna foto.

Des de las Desadas sobria mes el dia i podies veure altres illes, al fons esquerra Tenerife amb el Teide.

Ara ja tocava baixada fins al refugio del Pilar, un gran punt de referencia, perque aqui l'any passat vaig arribar molt malament.

Gran ambien al Pilar, on s'acaba la cursa de 28km, i on hi ha un gran avituallament.

Punt de referencia, si al Pilar arrivaba be fisicament, tenia molt guanyat per seguir en cursa.

Ara tocava uns km en pla per pista abans d'entrar a la caldera de Taburiente i afrontar mil metros mes de pujada per arribar als punts mes alts del volca.
Un cop passat el Reventon, (punt on vaig abondonar l'any passat) començo a enfilar direccio al pico de la Nieve, tot aixo es nou per mi, em trobo genial i la pujada es agradable, poden trotrar en els plans i tot.

Enfilem amun! en busca del Roque de los Muchachos, el punt mes alt de cursa a 2450m.

Ja coronat el pic arribem a l'altura dels observatoris, on hi haura l'avituallament del Roque, arribo alla a les 4 de la tarda amb 10h30' de cursa. Es el km 57 i ja m'he menjat casi tota la pujada.
Menjo un bon plat de pasta i decidit a afrontar aquesta baixada de 2400m en 20km on la majoria de gent diu que es la part mes dura de la cursa.

No porto ni mitja hora quan la panxa em comença a parlar, uff, aixo ja m'ho conec, fa molta calor i el beure es constant per no deshidratarme pero la baixada em mou massa l'estomec i he d'anar paran per buidar.
A poc a poc tambe noto problemes amb les cames i peus, se que tinc alguna butllofa als dits grossos i alguna ungla fluixa, fins al punt que l'unic que puc fer es caminar.

Arribo al km 71, bec i menjo tanta fruita com puc i el metge de cursa em dona un protector estomacal. Toca baixar la famosa baixada del Port de Tazacorte.

Vista del mirador de Tazacorte, on ja es pot veure los LLanos de Ariane on hi ha la meta.

500m de desnivell en menys de 2km, un terreny ple de roques, on a poc a poc et va ofegan, ja que l'aire calen puja rapid! mentalitzat per afrontar aquesta baixada, sento un crack i un crit desgarrador, es el company que tinc a pocs metres, esta al terra cridan de dolor, baixan fen SSS se li ha trencat l'abductor! Em paro per ajudarlo i decideixo pujar uns metros amun fins al cruse del mirador a buscar algu de l'organitzacio que el pugui ajudar. Sort que la cursa te una organitzacio impecable on hi ha gent a tot arreu. Un cop el company es ates segueixo a lo meu.

Ja dins de la baixada, apareix un nou problema, se m´ha fet de nit en un tancar i obrir d'ulls! He de treure el frontal i seguir baixan com pugui. Fins que arribo al control, km 77, son les 22h i porto 16 hores de cursa.

Queden 6km, una pujadeta i la recta llarga que em portara a meta. Tinc nomes 2 hores per fer-ho si no em vull quedar tallat, pero com em passa moltes vegades, surt la força de les ganes d'arribar que fan pugui pujar el ritme com si tot lo fet fins ara sigui un calentament. Afronto la pujada lo mes rapid que puc, amb les mans als quadriceps i perden la respiracio, i acabada la pujada a trotar fins la meta per arribar amb unes 16h 53'57".

Desgraciadament no tinc encara cap foto de l'arribada a meta, espero que l'organitzacio les envii... Alla hi ha l'Albert esperan, ell ha acabat en 12h 30', que gran! Pero mes gran l'Uxue Fraile amiga de la familia amb 8h 44' que l'ha portat a fer 3a i podium de les noies. Des d'aqui felicitarlos!

Ja al aeroport presumin de Polo Finisher pero encara amb secueles.

Despres de la cursa dos dies de relax i cap a la Seu un altre cop per afrontar dos gran reptes, un de petit com es la Ronda dels Cims al Juny i el mes gros i amb mes ganes l'ARRUIX de Santa FE, on tothom esta convidat a venir i disfrutar d'aquest gran recorregut fins a l'ermita de Santa Fe, on animarem a tots els corredors i parapentistes! I Botifarrada al acabar!

PD: Diuen que Xavi Alet firmara el seu llibre "Queixar-se o morir", els germans Planes els seu "El celler de Can planes", el Sete  el seu "Where is the limit 2" i Jordi Alet el de "les meves millors croniques, (fins i tot les censurades). Us esperem!!!

Pels camins dels Matxos.

Bones tardes amics meus tots! he anat a Torelló amb l'amic Segu amb la seva furgo! he dormit a la seva furgo! que buena que es! m'he deixat estar d'hotels de 5 estrelles i passes vips, perque el soci del Atletic Santa Fe es valiente como yo! porque es MATXO como yo!

Jejeje, aixi seria mes o menys l'entrada del gran soci del Espanyol Quimet Canyelles.

Bueno, diumenge passat a les 6:30 estem a la linia de sortida els Xavis, (Pubill i Hernan), l'Albert Segu i un servidor, per afrontar els 63km i els mes de 6000m acomulats d'aquesta classica marxa catalana.

El Xavi H i l'Albert van per davan, al seu ritme, menjan llom i mel i fen fotos.

Em prenc la cursa molt tranquilament i amb la certa por de sempre, perque no se com em respondra la panxa i al km 10 ja he hagut de parar. A poc a poc vaig recuperan i troban sensacions.
Una opinio de collita propia que tinc, es que les curses inacabades o que o passes realment malament son curses amb llocs horrorosos, mala organitzacio i que no valen res.... aixo ho vaig arribar a pensar la primera hora de cursa....

Ja recuperat, començo a enfilar el primer punt mitic de la cursa, pujar el Puigsacalm, on la sorpresa es molt grata. Esta ple de gent que anima molt i et fa donar aquell petit plus.

Apunt de coronar.

Ja a d'alt, on es pot veure el gran ambient que hi havia.

Baixada tecnica amb cordes i passos complicats, on arribo al control gran abans d'enfilar a Cabrera.
Tinc l'estomec tancat i mes impossible menjar un tall de butifarra, aixi que decideixo enfilar amunt sense menjar. Aixeco el cap i veig una paret impresionant, no se pas com pujarem a d'alt sino es amb peus de gat i cordes! Mes endavan apareixen unes escales que solucionen el meu dubte.

 Quin fart de pujar escales, es van fer eternes, sort de la barana, semblava que anes begut.

Coronada la pujada, una mica d'aigua i cap aball!

El principi de la baixada havies d'anar amb els 5 sentits, perque ere molt estreta i barrancosa, amb pasos de via ferrata i baranes clavades, vaig disfrutar moltissim! Corren a bon ritme em vaig plantar al control del km 40 on em vaig trobar al Xavi Pubill amorrat al porro de vi, quin crack. Doncs perfecte, aixi l'acaberem junts i sera mes distret.
Fent cami, li comento que el rellotge em marque 43km, a ell 45km, anem una mica desfassats, pero com que el meu falle bastant penso que es una bona noticia. La sorpresa es que arribem al control del km 49! Ostres porto un desfasse de mes de 5km! aixo vol dir que m'estalvio casi una hora!

Ultima Pujada! i amb un parell de km estem a Torello.

A bon ritme anem fen cami, travessan algun riu, pujan i baixan i adelantan mes gent de les curses curtes ja ens plantem a Torello.

Arribada a meta despres de 12hores d'esforç. Objectiu complert!

D'aqui tres setmanes la Transvulcania, Vendetta!!

Montserrat Skyrace. A poc a poc i bona lletra.

Bones tardes amics meus tots! Us mole la foto de sobre? a mi m'encanta! Es d'alt de tot de la montanya de Montserrat,  a St Jeroni.
Aquest es pot dir que ere l'atractiu d'aquesta cursa, una mitja marato que va desde Monistrol fins a d'alt de St Jeroni i baixar per un altre costat fins a tornar a Monistrol, en total mes de 1200m de desnivell.

Diumenge al mati, em trobo amb Xavi Pubill a Monistrol per retirar el pitrall i comentar la jugada una mica. He sortit unes 5 vegades mes despres del xasco del Congost, i li explico que sere tota una incognita, que l'idea es sortir molt tranquil i acabar la cursa sense patir cap entrevanc.

A les 9 es dona la sortida, volteta pel poble i enfilem cap amunt! bueno, xino xano perque el sender es estret i hi ha una cua llarga de gent parada. El dia es molt bo per correr, li sobre vent pero cap problema.
Arribo al primer control, tinc al Xavi per davan i ara toca la pujada forta, haver com anira.

Arribo fins a una especie de barranc i sorpresa! tots parats al km 8.

Aixeco el cap i veig al Xavi una mica mes amunt. Grans desnivells, pasos tecnics, cadenes, pedres que cauen, patinassos... no exageraven al dir que s'havia de vigilar molt per no patir accidents.
Un cop a d'alt, penso amb lo que disfrutaria pujan aixo sense gent, grimpan per aqui i amb el cor apun d'explotar...

Ja a d'alt, haven perdut molt temps a la pujada per la gent, m'ho prenc encara amb mes calma i disfruto de les vistes que m'ofereix aquesta montanya magica. Els pirineus, el pre pirineu, la part de costa de Barcelona, Girona, tarragona, vamos tota Catalunya! Precios!

I clar toca baixar,

Ja  que la pujada ha sigut mes lenta del previst i crec que vaig prou be, pujo tres marxes per la baixada fins plantarme darrera del Xavi, baixem be a ritme sense parar, fins que la panxa em comença a parlar d'aquella manera que odio tant. He de pararme per lo mateix de sempre. (crec que demanare una subvencio a la Generalitat perque estic reforestant molts boscos, quin fart de plantar pins que porto aquest any!).

Passades les 12:30 arribo a Monistrol, content per haver acabat, pero aixi no es poden fer les coses, tinc hora pel digestoleg, fins al moment seguirem fen cosetes i no pararme.

PD: Pel cronista del Atletic Santa Fe, avui no us podeu queixar! nomes he tardat tres dies en escriure la cronica!!!  jeje