Complin objectius! Escalan per la patagonia.

Bones tardes amics meus! voy hablar en Euskera para que mi amigo Urko me entienda....! Estan una nit al hostel ven tranquilet i s'atisfet de la volta del dia, conec a tres nois de Euskalerria, que estan alla de vacances. Comencem a parlar, i un d'ells, l'Urko, em diu que es escalador i li agradaria poder fer algo. Doncs l'endema mirem de contactar amb alguna agencia que ens pugui llogar l'equip. Hi ha molta oferta al Chalten aixi que va ser facil trobar algu que ens el llogues i ens fes de guia.

                                  A la furgo cap a escalar amb l'Urko, i el Gabriel
Aquet seria en Gabriel, un noi vingut del nord d'Argentina, un enganxat de l'escalada, una de les persones que em va fer venir enveja ja que viu del seu hobbie, o millor dit de la seva passio. (Sempre tindre l'esperança de fer-ho jo tambe algun dia). Arribats al lloc, comença l'escalada! En Gabriel obre via i jo de top.

Pujan cap amun! el lloc impresionan! bona roca, tot genial menys que feia molts dies que no escalava! 

Ens vem tirar tot el dia escalan! vem fer dos sectors d'escalada esportiva i a ultima hora una mica de bloc per acabar de deixar la força que quedava.

Esbarallan-me amb un desplomet! feia dies que no li fotia gasto! o vaig notar un mun, sobretot els dos dies següents

Sincerament no m'esperava poder escalar, i m'hagues costat assimilar anar a la Patagonia i no escalar. Tot es deu a que la ilusio inicial del viatge, fara nose, 5,6,7 anys ere per anar a escalar, no per anar a correr. Aixi que puc dir ja tranquilament que he complert una ilusio que tenia.