Fitz Roy i Cerro Torre.

El Chalten es un poble que esta a una altura de 400 metros del mar. Es molt baix realment per considerar-se alta montanya. Aqui al pirineu catala per exemple, lo mes alt es la Pica d'Estats 3106m, i per pujar la Pica si la fas pel costat d'Alins ja surts ben be per sobre de 1200m, (no o se exactament), pero si se que tardes una bona estona per poder veure el cim de la Pica. On vull anar a parar? doncs que el Pic del Fitz Roy amb 3500m, es pot veure des del poble mateix del Chalten! i aixo impresiona molt!

Vista des del poble del glacial Solo a l'esquerra seguit del Cerro Torre y el Fitz Roy a la dreta, no ho sembla pero hi han 3100 metres de diferencia.

Una de les grans excursions es anar al peu de Fitz Roy a visitar la laguna de los tres. Y una altra gran excursio es visitar el glacial de sota del Fitz.

El peu de Fitz Roy a l'esquerra i a la dreta a baix es pot veure el final del glacial que surt de la montanya.

Ajuntar les dos excursions seria una cosa llarga, pero sortir a les 3 de la tarda no era molt apropiat em van dir, pero un pensa: estic de vacances, no penso matinar i a mes, aqui es fa de nit a les 12 i surt el sol a les 4, per tant no tinc tantes hores de nit! i tambe he corregut ja de nit! per tant, agafo el meu inseparable paravent, (us heu fixat la quantitat de fotos que tinc amb el paravent!, mes que amb la meva propia familia!), i km cap amunt!
La ruta que m'esperava era super maca, al cap d'una hora de tirar arribava a la laguna Capri, plena de campistes i amb una excelent aigua i mirador de la montanya.

A la Laguna Capri, desde d'aqui l'objectiu es veia aprop! pero encara quedava, un trago d'aigua i cap amun!

Despres de ficarli una altra hora, arribo al campamento Poincenot i una mica mes endavant arribo al cruse, que m'ha de portar o al glacial o a la laguna de los tres. Primer decideixo anar a veure el glacial, perque cau mes lluny i el desnivell positiu es menys gran, suposo que no em volia gastar molt al principi, perque la pujada a la laguna de los tres ere d'uns 800m en pocs km.
La pujada al glacial va ser molt distreta i lenta, tot eren blocs gegants de granit, em va recordar molt a alguna pujada de la Carros de Foc, que aquest any la tinc al meu calendari.

                                        Gran tartera! amb el glacial de fondo.

Va ser arribar, trobarme un company, que em tires una foto, respirar, beure i marxar cap a la laguna de los tres, la gent no o entenia... Bueno, tampoc he esperat mai que la gent m'entengues!


Baixada pels blocs, amb mes confiança de lo normal, s´ha de dir que he destroçat les meves fellcross, en dos mesos, direccio cap el peu del Fitz Roy, arribo al cruse i començo a grimpar cap a munt, i als dos minuts sorpresa!

 Aixo a mi m'excita, em motiva i em dona un plus, al cap de cinc minuts quins esbufegs!

Davan d'un bon desnivell, on baixava bastanta gent, alguns coneguts pel hostel que fins i tot m'animaven, despres d'uns 40 minuts de pujada forta arribo al paradis. Com diu la frase mitica: en dos palabras IM PRESIONANTE!

           Apart de tots els inconvenients que es diuen quan un va sol i a misses dites per aquets mons de deu, i afegeixo que els sol sempre esta de cara, no se perque....


Va ser un dels grans moments del viatge, vaig poder gaudirlo jo solet, tot per a mi, si en algun moment havia de tenir algo molt espiritual, havia de ser aquet.
Aqui mi vaig quedar mes estona, pero l'ultim subidon que m'esperava era la baixada! encara no se ben be perque anava tan confiat, pero estan una bona estona a d'alt em va donar temps a atrapar a gent que baixava quan jo encara pujava! la vaig disfrutar al maxim!

Aquesta va ser la meva ultima excursio al Chalten, aqui vaig coneixer molta gent, m'agradaria fer un homenatge petit als que em van omplir molt i que espero retrobarlos algun dia en aquet petit mon. Un saludo gegant a Fran, el millor corredor del Chalten, a Santi i Gaston, amics de la Plata, que vaig poder compartir un parell de dies amb ells i la idea dels saludos es seva, al equip de basquet del Chalten per deixarme jugar amb ells,  i finalment a la Samantha, una portenya amb les idees clares i lluitadora en tots els sentits.

Proxim desti Xile, Puerto Natales! Xao!