La historia comença com les grans histories, per casualitat. Despres de patejarme la ciutat buscan informacio per pavellons i botigues d'esport, buscan un club de corredors, excursionistes o algo similar, amb resultats negatius va arribar l'hora de dinar. Tenia gana i sen diumenge, la tria va ser facil, un restauran en que l'atraccio era un bufet lliure de corder a la brasa cuinat a la manera d'argentina. Al sentarme a taula em va cridar l'atencio la samarreta de dos homes que tenia dinan a davan meu. Samarretes tecniques de maratons. "porto tot el mati preguntan, ara seras timit i no seras capaç de preguntalsi?" venga de frente, als postres vaig atançarme i vaig preguntalsi si eren corredors i si sabien de gent per correr per aqui. Em van dir que si, ens vem presentar i em van convidar a seure a la seva taula.
A partir d'aqui ha començat una gran amistat on compartirem km, carreres, paissatges, llocs increibles, amics, taula, assados argentinos... i sobretot un sentiment de gratitut inmenç!
Frank!!! Bona nit amic meu, ja veus, després de buscar i buscar has trobat :) que be, ara ja ens podràs explicar bones excursionetes, rutetes, vistetes, fotos... Esperem que amb el Nano tinguis assegurada la distracció. Una abraçada!
ResponderEliminar